Aquest mes presentem aquesta edició del Requiem de Mozart datada el 1805 a París, un exemplar únic conservat a la Península d’aquesta edició francesa, una font molt valuosa que també va servir per a l’extensió de moltes altres còpies manuscrites de l’obra.

Aprofitem la troballa per donar a conèixer algunes pinzellades de la recepció de l’obra de Mozart a l’Estat i d’algunes fonts documentals que se’n conserven. Aquestes són algunes de les curiositats recollides al llibre de Miguel Ángel Marín El “Réquiem” de Mozart. Una historia cultural.

La primera música de Mozart que es va escoltar a la Península va ser la de cambra, el gènere que millor s’adaptava a l’esperit il·lustrat del moment, com també la música vocal de petit format. D’altra banda, el repertori simfònic i l’òpera mozartiana van tardar una mica més d’aparèixer als espais públics espanyols. Pel que fa l’obra operística, la recepció encara fou més lenta: la primera representació escènica en un teatre peninsular va ser Così fan tutte, al Teatre de la Santa Creu (avui Teatre Principal), a La Rambla barcelonina el 1798.

Pel que fa a la música sacra, composta sobretot a la dècada del 1770, va anar-hi entrant també a poc a poc, però la cronologia i els canals arribada a Espanya encara són una incògnita. Pel que fa la missa de rèquiem, hi ha més de cinc desenes de fonts espanyoles del Requiem, manuscrites o impreses, datades al segle XIX, però de ben segur són una mínima part de les que van existir.

Pel que fa als manuscrits editats, se’n van publicar més d’una trentena, impresos durant la primera meitat del segle XIX, a diferents ciutats, com Leipzig, Offenbach, París, Londres, Viena o Bonn. Davant la vintena d’arranjaments impresos, només se’n coneixen tres exemplars en partitura, tots sorgits dels tallers de París; dos de l’edició del 1805 són l’exemplar conservat al CEDOC aquí exposat i un altre a Mondoñedo (Lugo), i una reimpressió de vint anys més tard, conservada a Saragossa.

Diversos manuscrits existents en arxius del nord d’Espanya van prendre de model les edicions de París, com els exemplars de Cervera amb còpia del compositor Francesc Andreví, d’Osca, Mondoñedo i Saragossa; en canvi, els manuscrits conservats a Madrid prenen com a referència l’edició del 1800 de Leipzig.

Aquest proper 26 d’octubre es podrà escoltar aquesta obra interpretada per l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Madrigal, sota la direcció de Dani Espasa, en la programació del Palau de la Música Catalana. Sens dubte, és una de les obres més profundes i impactants de la història de la música.