Centenari del pelegrinatge a Roma
Sortint de cantar de la basílica de Sant Joan del Laterà.3 de maig de 1925.
L’any 1925, amb motiu de l’Any Sant o jubileu, l’Orfeó Català es va proposar anar en pelegrinatge a Roma, una idea de l’aleshores president de l’entitat, Joaquim Cabot, i que ràpidament fou acollida amb il·lusió.
L’anada de l’Orfeó a Roma, del 29 d’abril al 9 de maig de 1925, marca un dels punts més àlgids de la història de l’Orfeó, ara fa justament cent anys. Tal com deia Millet, “aquesta visita és la més transcendent de totes les nostres visites a llocs estrangers; perquè ella compendia, en certa manera, el sentit, la raó d’ésser, l’origen i la finalitat de tota la nostra obra”. L’organització del viatge no va ser fàcil, perquè calia resoldre problemes com l’estada d’un grup tan nombrós i especialment la desvinculació dels pelegrinatges nacionalcatòlics promoguts per la dictadura oferint-hi una imatge i una personalitat diferenciades. Aquesta decisió va comportar haver de renunciar a les subvencions oficials que el govern dictatorial oferia.
Els problemes per solucionar eren molts: organització i estada per a un grup força nombrós, permís i passaport, cost econòmic i, sobretot, desvinculació de les peregrinacions nacional-catòliques promogudes per la dictadura, oferint una imatge i una personalitat diferenciades. Decisió que comportava, a més d'altres entrebancs, haver de renunciar a les subvencions oficials que el govern dictatorial oferia.
L’activitat del president Joaquim Cabot, els bons contactes que tenia amb personalitats eclesiàstiques catalanes residents a Roma i l’eficàcia del mestre Pujol van aconseguir de superar totes les dificultats. Per ajudar a cobrir les despeses es va obrir una subscripció pública en la qual trobem els noms més destacats d’un sector de la política i de la cultura de la ciutat, com per exemple Raimon d’Abadal, el marquès d’Alella, Josep Bertran i Musitu, Francesc Cambó, Josep M. Folch i Torres, Manuel Folguera i Duran, Josep Icart, Pere G. Maristany comte de Lavern, Francesc Matheu, Francesc Nonell, Rafael Patxot, Joan Ventosa i Calvell, etc.
Primera pàgina del llibre de subscripció per a fer front a les despeses del viatge a Roma.
L’estada a Roma va suposar l’actuació en diversos espais: Sant Joan del Laterà, Escola Superior de Música Sagrada, Sala Augusteo amb dos concerts, també en una missa celebrada per Pius XI a la Sala de Beatificacions del Vaticà i, finalment, en una audiència davant del Papa, en què va interpretar La mort de l’escolà i El cant dels ocells. Dels concerts a l’Augusteo va destacar un repertori de compositors catalans, amb obres de Millet, Mas i Serracant, Pérez Moya, Sancho Marraco, Morera, Cumellas Ribó, Samper, Nicolau, Pedrell, mossèn Romeu o Lambert, entre d’altres, i tothora deixant constància de la categoria del cor.
Així ho constatava la premsa L'Idea Nazionale en afirmar: «... De totes les societats corals que hem sentit a Roma o a l'estranger, cap no pot sostenir la confrontació amb l'Orteó Català, la vella societat de Barcelona que, per la seva constitució, els seus estatuts i la seva disciplina, fa pensar en una antiga corporació conreadora de la música».
Permís emès pel Governador Civil de Barcelona, per realitzar el viatge a Roma. Porta inclòs el llistat de tots els que viatjaran.
El viatge pot qualificar-se d’èxit en tots els aspectes. Els crítics de les principals publicacions romanes van destacar la qualitat musical de les interpretacions, tant de cançó popular catalana com de les grans obres polifòniques.
El dia 10 de maig l’Orfeó arribava a Barcelona, on fou rebut amb mostres de simpatia i adhesió. Tot Catalunya s’afegí al goig de l’Orfeó: corporacions, entitats culturals i personalitats dels diversos àmbits de la vida social palesaren llur admiració, bona mostra de la qual ha quedat documentada a bastament en un important gruix de cartes que es conserven, en les quals totes les entitats del país feliciten efusivament l’Orfeó.
Per correspondre a les mostres d'adhesió i cordialitat que rebia, l'Orfeo va oferir dos concerts a Barcelona, a l'Olympia al Palau de la Música Catalana, amb els mateixos programes integres dels concerts donats a l'Augusteo de Roma.
Entre les moltes felicitacions rebudes, destacà la d'una altra institució arrelada i entranyable, el F.C. Barcelona, el qual dedicà un partit de futbol a l'entitat el 14 de juny de 1925, Barcelona-Júpiter) com a homenatge del món de l'esport. Un partit que acabà amb la clausura el F.C. Barcelona i l'Orfeó Català durant uns mesos.
Llibre que resumeix tota l'experiència del viatge a Roma, des dels preparatius abans del 29 d'abril fins a l'arribada a Barcelona.