"Dell origine e delle regole della musica". Un tractat molt polèmic d’Antoni Eiximeno
Ens endinsem en un dels tractats més difosos del segle XVIII i que va desfermar una gran polèmica en posar en dubte les afirmacions de grans teòrics, com Euler, Rameau, Tartini, Martini, i criticar Pitàgores i Boeci; tota una revolució i una nova manera de veure la música, allunyada de quelcom matemàtic, i que hi projecta les seves conviccions filosòfiques i sensualistes per fer procedir la música de l’instint igual que el llenguatge.
Estem fent referència a un tractat d’Antoni Eiximeno dedicat a Maria Antònia Walpurguis de Baviera, vídua del príncep de Saxònia, relacionada amb l’associació literària Accademia dell’Arcadia de Roma, o sigui que era una princesa d’aficions molt cultes que fins i tot havia compost música.
Aquesta edició és la primera que es va fer en italià, impresa a Roma el 1774, amb un total de 486 pàgines i annexos musicals. Uns anys després, el 1796, el llibre fou traduït a l’espanyol per Francisco Antonio Gutiérrez en tres volums, per a la Impremta Reial de Madrid.
Antoni Eximeno i Pujades va néixer a València el 1729. Educat al Seminari de Nobles de la seva ciutat, després d’ingressar a l’orde ignasià és nomenat professor de retòrica i poètica en aquest seminari valencià i a la universitat de la mateixa ciutat. Ensenyà també matemàtiques al col·legi de Sant Pau.
Posteriorment es traslladà a Roma, on estudià història, estètica i teoria musical. A punt d’abandonar les dedicacions musicològiques, l’audició de l’obra Veni Sancte Spiritus de Niccolò Jommelli, interpretada a Sant Pere per la Capella Pontifícia, el va fer canviar d’idea i començar a indagar en les teories musicals sobre els principis de l’art dels sons i sobre la metodologia dels tractadistes del seu temps i d’èpoques anteriors. Va arribar a considerar que la música no tenia res a veure amb les matemàtiques, sinó amb unes regles que es podien fixar sense números ni proporcions. Així va començar l’elaboració d’aquest tractat, on afirmava que la música no podia limitar-se a la disciplina de les matemàtiques. Tant música com llenguatge verbal són creació de l’instint humà, amb la música com una modificació prosòdica de la llengua.
La publicació d’aquest tractat va causar una gran polèmica i les reaccions no es van fer esperar. La projecció d’aquest sensualisme en la música davant el racionalisme suposava una veritable revolució com era enfrontar-se a teories d’una vigència de molts segles. Els experts italians van rebre l’obra amb una gran hostilitat i com un atreviment imperdonable.