Les batutes de l'Orfeó Català. Un record en forma de símbol
Batuta oferta a Lluís Millet i Pagès per Vilafranca del Penedès. Inscripció: “A en Lluís Millet, els vilafranquins”. “Admiradors de l'Orfeó Català a Agost 1900
Al llarg de les dècades, nombrosos objectes, entre els quals algunes batutes, van ser lliurades a Lluís Millet en record d’una data determinada o com a agraïment. Cadascun d’aquests objectes ens porta a descobrir els diferents reconeixements rebuts per l’Orfeó Català i la seva tasca artística, que expliquen el seu significat més enllà de l’objecte.
En aquesta ocasió, s’exposen tres exemplars de batutes, cadascuna de les quals ens explica un fragment de la història de l’Orfeó.
El reconeixement de la qualitat artística de l’Orfeó Català entre els pobles catalans
En primer lloc, la batuta que li fou regalada a Vilafranca del Penedès pel viatge que hi feu l’Orfeó el 15 de juliol de 1900. L’entitat, que havia complert vuit anys de vida, ja s’havia guanyat el prestigi com a entitat coral i al llarg de l’any visitava i era cridada per a l’actuació en molts pobles arreu de Catalunya. L’anada de l’Orfeó constituïa tot un esdeveniment. Així en deixava constància la capçalera vilafranquina «Las Cuatre Barras»: “avui arribarà en el tren la importantíssima societat coral l’Orfeó Català que tants aplausos ha recollit en ses nombroses excursions artístiques [...]. Vilafranca entera, rebrà dignament a l’Orfeó Català, regnant gran entusiasme per son vinguda [...] la diada d’avui sigui considerada pels vilafranquins com un dia de festa i gloria”.
Imatges de la visita de l'Orfeó Català a Vilafranca del Penedès. 15 de juliol de 1900
El reconeixement de l’Orfeó Català per part de les autoritats
Una altra batuta ens transporta a l’octubre del 1908, en què una batuta va ser regalada per Alfons XIII al mestre Lluís Millet i Pagès. D’aquella visita del rei a Catalunya es documenten diversos reportatges periodístics que comenten que no només va visitar Barcelona, sinó també Montserrat o Terrassa. A Barcelona es van fer diversos actes de recepció al monarca, amb la visita a diversos espais, un dels quals fou el Palau de la Música. En aquella ocasió el rei va regalar una batuta al mestre Millet. Una imatge, amb Alfons XIII assegut en una llotja del Palau, testimonia la visita.
La música catalana, el seu valor més enllà de les nostres fronteres
La tercera batuta ens trasllada al 1920 i recupera el valor de la nostra música catalana, que va ser portada als Estats Units gràcies a Kurt Schindler. El músic, alemany de naixement, fou pioner a emprendre treballs de camp durant els anys vint i trenta a la recerca de música popular. Va ser un gran amic, tant de Millet com de tots els membres de l’entitat. A Nova York va dirigir del 1909 al 1926 la Schola Cantorum de Nova York, que va donar a conèixer una gran quantitat de repertori català. Schindler qualificava la música catalana com a poderosa, noble i plena de delicadesa i d’encant.
L’amistat entre Schindler i Millet i altres membre de la Junta de l’Orfeó com Francesc Pujol amb el qual també se’n conserva correspondència, era forta, tant es així, què el 26 de juny de 1919 se li va dedicar un concert amb motiui de la seva primera visita a Barcelona, i el juliol de 1922 fou el president del jurat de la IX Festa de la Música Catalana. Amb motiu de la festa i aprofitant la presència del mestre Schindler i en agraïment, es feu un dinar d’homenatge al mestre al parc d'atraccions Turó Park amb tots els seus amics i admiradors.
Alfons XIII a la llotja del Palau, durant la seva visita l'octubre de 1908
