COVID-19. Protocol de seguretat i mesures preventives. MÉS INFO

Kurt Schindler i la difusió de la música catalana a Nova York

8 de març de 2021
#descobrimelsfons
Kurt Schindler

Un dels punts forts de l’Orfeó Català ja des de finals del segle XIX fou la seva relació amb altres països, contribuint així a la difusió de la música catalana. Així Lluís Millet, els seus col·laboradors i personalitats properes a l’Orfeó estigueren sempre receptius a conèixer què s’estava fent arreu d’Europa, acudint també a diversos congressos internacionals com el de Viena o Bruges, i també l’impuls de l’Orfeó en actuacions a terres estrangeres com a París i Londres. Tot això afavorí que Lluís Millet o Francesc Pujol, entre d’altres membres propers a l’Orfeó com Antoni Nicolau, establissin un intercanvi d’impresions amb el món de la música amb altres personalitats internacionals com Richard Strauss, Albert Schwitzer, Charles Bordes, Vincent d’Indy,  o el cas de Kurt Schindler a qui volem donar a conèixer a través d’alguns documents que es conserven als nostres fons documentals. Shindler fou una personalitat enigmàtica amb una intensa trajectòria professional dedicada a la recuperació de la música popular d’altres països entre moltes altres facetes.

Kurt Schindler (Berlín 1882 - Nova York 1935), músic alemany de naixement, fou pioner en realitzar treballs de camp als anys 20 i 30 en la recerca de música popular. Havia dirigit l’òpera de Stuttgart i Würzburg des de molt jove, i poc despres es tralladà als Estats Units d'Amèrica, fundant el cor MacDowell el 1909 que tres anys després es va convertir en l’Schola Cantorum de Nova York, la qual va dirigir fins el 1926. Schindler fou el primer recopilador estranger de folklore espanyol, va recórrer totes les regions, recopilant un extens repertori de música popular durant el període d’entreguerres. Els seus treballs de camp començaren l’estiu de 1920, i s’allargaren fins al 1934 establint viatges anuals. Schindler estava interessat en la cançó popular espanyola com a font d’inspiració per a la composició de música de concert.

El seu primer camp de recerca però fou a Odessa (Ucraïna) entre 1911 i 1916 on va recopilar també gran quantitat de cançons folklòriques russes i en va fer quatre edicions, algunes d’elles les va donar a conèixer al mestre Millet i van ser interpretades nombroses vegades per l’Orfeó Català com el cas de Kalinka o La núvia malhaurada, que les trobem dins la programació de l'Orfeó en incomptables ocasions.

Abans de l’inici de la recerca en el terreny espanyol i més concretament a Barcelona el 1919, Schindler  ja coneixia l’obra de Millet i el seu repertori, gràcies al viatge artístic que havia fet l’Orfeó el 1914 a París i Londres. Així doncs, l’interès que tenia Schindler en donar a conèixer aquella música catalana a Amèrica, el portà a contactar per carta amb el mestre Millet  l'any 1917, per tal que aquest li donés accés a moltes de les obres de músics catalans que ell volia donar a conèixer a Nova York,  unes obres que a vegades Schindler en feia el seu propi arranjament per a la seva coral, i que molt sovint també cantavenen en català. Aquella primera carta del 1917, Schindler li comenta a Millet que estava preparant un concert a Nova York pel gener de 1918, i li comenta que dins el programa hi volia introduir una peces de cançons catalanes com: La mort de l’Escolà, Don Joan i Don Ramon, Sota de l’Olm, Els tres tambors i Canço de Nadal, i a més volia afegir al programa música religiosa antiga també procedent d’Espanya. Schindler li diu a Millet que li ha obert tot un nou món musical i qualifica la música catalana com a poderosa, noble, i plena de delicadesa i d’encant. S’inicia així un intercanvi de partitures entre el mestre Millet i Schindler per tal que les interpretessin a les seves respectives corals.

Així mateix i tal i com podem veure en alguns programes que conservem de l'Schola Cantorum de Nova York, Schindler no només es va dedicar a l’estudi i recopilació de música popular sinó, també a la interpretació de música hispànica antiga del renaixement, per això també va estar en contacte amb Felip Pedrell que li facilitaria la transcripció de molta d’aquesta música que després es va interpretar a Nova York. Aquest és el cas de l’obra El plany a la Verge inclosa dins el Misteri d’Elx, que Schindler va utilitzar a partir d’una transcripció de Pedrell. Així mateix també al nostre fons es conserva una edició del 1918 publicada a Nova York de l’obra El Comte Arnau, on Schindler la dedica amb tota admiració al mestre Pedrell.

L’amistat entre Schindler i Millet i altres membre de la Junta de l’Orfeó com Francesc Pujol amb el qual també se’n conserva correspondència, era forta, tant es així, què el 26 de juny de 1919 se li va dedicar un concert amb motiui de la seva primera visita a Barcelona, i el juliol de 1922 fou el president del jurat de la IX Festa de la Música Catalana. Amb motiu de la festa i aprofitant la presència del mestre Schindler i en agraïment, es feu un dinar d’homenatge al mestre al parc d'atraccions Turó Park amb tots els seus amics i admiradors.

Llicència CC