Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Entrevistem a Josep M. Rebés, informàtic i divulgador musical a les xarxes socials

2 de març de 2020
Perfils
entrevista JM Rebés
Josep M. Rebés és informàtic de professió. Actualment treballa de valent en les efemèrides musicals a través de les xarxes socials. Li preguntem sobre la divulgació musical a través de les xarxes i el paper dels arxius.
 

"Crec que caldria fer més divulgació de l’existència dels arxius culturals digitalitzats de tota mena, com ara el que fa el CEDOC a Twitter i Facebook."

"El CEDOC es troba per vocació i per continguts entre els centres capdavanters a Catalunya de la preservació del patrimoni cultural."

 

1. Quants anys fa que et dediques a la divulgació de les efemèrides a través de les xarxes socials?

Si fa no fa uns set anys. Vaig començar a fer-ho com a oient d’un programa de ràdio de Catalunya Música, anomenat Només hi faltes tu, que realitzava i presentava Ester Pinart. Aquell programa proposava als oients diversos tipus de col·laboracions, entre les quals enviar al programa, mitjançant piulades de Twitter o missatges de Facebook, qualsevol efemèride musical del dia, catalana o no.

 

2. Com va néixer el projecte @Almanacat?

En el marc d’aquest tipus de col·laboració, el divulgador musical Pere-Andreu Jariod, col·laborador de Catalunya Música, va encetar l’any 2013 aquesta iniciativa de l’@Almanacat, és a dir, l’almanac musical català. El dia 1 de setembre d’aquell any va fer la seva primera piulada d’efemèrides musicals catalanes, tot i que en realitat feia referència a un llibre: “L'1 de setembre de 2011 es publicava Jo confesso, la novel·la de @jaumecabre47 sobre la història d'un violí”. Així començava també la col·laboració amb el programa d’Ester Pinart, que aquella setmana dedicava un espai a aquell llibre i a la música esmentada al llibre de Jaume Cabré.

A partir d’aquell dia l’@Almanacat va anar publicant una única efemèride musical catalana cada dia. Aviat vaig començar a col·laborar amb Pere-Andreu Jariod, bé enviant-hi piulades des del meu compte de Twitter (@jmrebes) al de l’@Almanacat o bé per missatge directe quan l’efemèride trobada per mi no era del dia, sinó un avançament. Aviat, també, en Pere-Andreu i jo vam establir una comunicació habitual sobre noves efemèrides.

L’estiu del 2015, a punt de complir-se dos anys de piulades, vaig observar que l’@Almanacat havia deixat de piular. Vaig preguntar al Pere-Andreu si podia fer-me càrrec jo del compte i ell m’ho va agrair i me’l va traspassar: les seves obligacions professionals no li deixaven prou temps per continuar aquella tasca. La meva primera piulada com a @Almanacat va tenir lloc el 9 de setembre de 2015, tot recordant la mort, el 1966, del prevere i compositor Antoni Massana i Bertran.

A partir d’aquella primera piulada vaig anar de mica en mica canviant l’estil del compte, és a dir, incorporant-hi més d’una piulada diària i incloent-hi efemèrides relacionades amb el món de la sardana.

 

3. Com valores l’impacte de la divulgació musical a través de les xarxes?

Al llarg d’aquests quatre anys i mig que fa que tinc el compte al meu càrrec, he pogut observar fins a quin punt interessa la divulgació d’aquests fets. Entre els seguidors del compte figuren molts músics professionals, incloent-hi professors de música, també entitats dedicades a la música o a la cultura en general. A més, per descomptat, molts aficionats a la música. Es pot observar que fins i tot el compte té seguidors fora de l’àmbit del territori, molts d’ells castellanoparlants. Aquesta experiència fa que pugui afirmar que la divulgació cultural sempre és ben acollida, arreu, fins al punt que la tasca diària de la divulgació es converteix alhora en una font d’inspiració per a noves iniciatives, com ara la de la investigació en el contingut de les mateixes piulades. Oferir més informació ha estat el pas següent: no només l’efemèride, sinó, si es pot, afegir-hi quelcom que faci de la piulada un petit article d’interès. Els seguidors, en comentar aquestes aportacions, aporten l’energia per continuar la tasca.

 

4. Quin paper hi juguen els arxius i les biblioteques, i especialment el CEDOC, dins el projecte @Almanacat?

L’@Almanacat es nodreix en una gran part dels documents que el CEDOC té en línia. El Palau de la Música Catalana té un lloc privilegiat en la música catalana de tots tipus des de la seva inauguració, amb un nombre impossible de precisar d’obres estrenades, tant d’autors catalans com no catalans, bé en estrenes absolutes o bé en primeres audicions a Catalunya (i sovint també a Espanya). Altres efemèrides que ha viscut el Palau han estat les presentacions a Catalunya, de vegades només a Barcelona, dels grans intèrprets i conjunts de música d’arreu del món. Sense el web del CEDOC seria molt difícil arribar a conèixer totes aquestes efemèrides.

A banda del CEDOC, altres biblioteques digitalitzades han format part de les recerques de l’@Almanacat, o d’aquelles meves personals, sovint com a viquipedista, que han acabat com a efemèrides d’aquest compte de Twitter. L’enumeració de fonts seria llarga, amb més de dues dotzenes de llocs webs. La Viquipèdia catalana és una font d’informació permanent, però pel seu caràcter d’enciclopèdia col·laborativa sovint cal verificar les dades en altres fonts primàries. Aquesta tasca de verificació s’ha convertit en un eix important del meu treball vers l’@Almanacat. Per últim, les hemeroteques digitalitzades han estat una gran font d’informació, sovint per confirmar dades, no tant per a la recerca de noves efemèrides.

 

5. Com valores l’ús de les xarxes socials entre els arxius i biblioteques?, Creus que és suficient?, Són prou visibles?

Arxius i biblioteques són ben coneguts en àmbits molt concrets, però poc coneguts pel gran públic i sorprenentment poc utilitzats en alguns entorns professionals. De vegades em sorprèn quan algú del sector de la música em consulti una dada que es troba a l’abast de tothom en pocs segons amb una cerca senzilla en algun web prou conegut per mi. Crec que caldria fer més divulgació de l’existència dels arxius culturals digitalitzats de tota mena, com ara el que fa el CEDOC a Twitter i Facebook.

 

6. Quants anys fa que coneixies el CEDOC?, Recordes com ens vas conèixer i la primera vegada que hi vas interactuar?

El web del CEDOC (www.cedoc.cat) i el portal MDC (Memòria Digital de Catalunya) han estat, des de la meva primera col·laboració amb Pere-Andreu Jariod per a l’@Almanacat, una de les fonts més importants d’efemèrides catalanes de música clàssica. Porto, doncs, més de sis anys consultant aquest web i gaudint de tot el material que s’hi troba digitalitzat: programes de mà de concerts, fotografies, material epistolar, fons documentals...

Vaig conèixer el CEDOC a partir de recerques en cercadors web (no cal dir el nom del cercador). Tan bon punt vaig trobar la primera font del portal MDC vaig començar a fer-lo servir directament, i passant també de seguida a les recerques del portal del cedoc.cat.

A banda de la meva activitat al capdavant de l’@Almanacat, les recerques a l’MDC i el CEDOC han estat fonamentals en altres treballs meus d’investigació, incloent-hi la publicació del meu llibre sobre l’Enric Granados, Granados, crònica y desenlace, publicat l’any passat.

 

7. Quin paper creus que té el CEDOC pel que fa a la preservació dels fons musicals a Catalunya?

El CEDOC es troba per vocació i per continguts entre els centres capdavanters a Catalunya de la preservació del patrimoni cultural. Més de cent anys d’història, de cultura lligada a la música, es troben perfectament conservats, catalogats i en molts casos digitalitzats al CEDOC. La tasca de la catalogació del contingut dels fons és tan important com la de la mateixa conservació, perquè si no sabem què contenen els fons conservats, aleshores no els podem oferir al món. El CEDOC forma part d’un reduït nombre de centres que ofereixen tot el ventall que necessita un investigador i que podria interessar a qualsevol amant de la cultura.

 

8. Has visitat o coneixes altres centres de documentació al marge del CEDOC? Com diferenciaries o compararies el CEDOC en relació amb la resta d’arxius, biblioteques o centres que hagis visitat o consultat?

Efectivament, en conec d’altres, de centres, però no conec encara físicament el CEDOC, no hi estat mai, tot i que espero poder-hi fer una visita aviat. Pel que fa a la comparació de l’oferta digital, el CEDOC està, ho torno a dir, entre els capdavanters, amb una bona catalogació i un conjunt força impressionant de fons documentals. És important destacar que mentre altres centres tenen un component públic, com ara la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Biblioteca de Catalunya, el Museu de la Música de Barcelona, etc., el CEDOC pertany a una institució privada, la qual cosa fa encara més important la seva aportació al conjunt de fons documentals, perquè l’oferta és en primera persona, no només com a testimoni d’un fet.

 

9. Ens podries dir algun punt fort del nostre centre, i algun de feble?

Crec que he respost a bastament aquesta pregunta durant l’entrevista. I punts dèbils no en conec, ja que em manca visitar físicament el CEDOC.

 

10. Quins fons destacaries del nostre patrimoni documental?

Tota documentació és igual d’important per a un investigador, sigui quin sigui el material conservat. Fins a l’últim document que sembli no ser important és una joia històrica i equiparable –des d’aquest punt de vista– als documents més importants dels grans músics o de les grans ocasions.