El Concurs Internacional de Niça de 1897. El primer gran èxit universal de l'Orfeó Català

24 de març de 2021
#descobrimelsfons
Diploma d'honor del Concurs Internacional de Niça

La primera excursió artística a l’estranger que va realitzar l’Orfeó Català es va produir l’any 1897, sis anys després de la seva fundació. Aquella cita es deu a la participació dels cantaires dirigits per Lluís Millet i Pagès al Gran Concurs Internacional d’Orfeons de Niça.

Aquella sortida va significar l’impuls necessari per a una entitat que tenia la voluntat de ser una ambaixadora de luxe de la música i la cultura catalana, tant es així, que la influència que va originar l’èxit d’aquella participació en l’expansió i ambició artística de l’Orfeó Català fou determinant en el seu futur immediat.

La preparació artística del certamen per part de l’Orfeó Català, va estar centrada en l’assaig de les   tres actuacions davant jurat, en les quals estaven inscrits, Lectura a primera vista, Solfeig a doble fuga i Coral a quatre veus. Per altra banda, l’organització del viatge va ser tot un repte, la logística que va haver d’afrontar l’entitat fou quasi inèdita per tal de garantir tant als components del cor com als socis que acompanyaven l’expedició, la seguretat i comoditat adients per a tal magnífic esdeveniment.

Com a testimoni d’aquest gloriós i històric viatge artístic, el fons històric de l’associació i el fons fotogràfic de l’Orfeó Català contenen diferents documents que ens permeten recuperar la memòria d’aquell primer gran èxit universal de l’Orfeó Català.

La tria del repertori de lliure elecció per part de Lluís Millet i Pagès què havien d’interpretar els cantaires fou la selecció de dos obres magistrals i descriptives del mestre Anselm Clavé, “La verema” i “Els pescadors”. Ambdues peces serien presentades a l’organització del concurs per part del fundador i director de l’Orfeó Català tal i com es pot veure en la correspondència creuada. Al programa definitiu del concurs hi podem observar també l’anunci de la interpretació d’aquestes dues peces.

Per altra banda, la preparació estricta del viatge va significar un desplegament organitzatiu de primer ordre. En la documentació conservada trobem correspondència amb diferents estaments i institucions per tal de tenir-ho tot preparat, com per exemple, la reserva del restaurant a Niça on la comitiva orfeònica aniria a menjar, l’hotel on pernoctarien, la gestió dels bitllets amb la companyia de ferrocarrils o les indicacions del consolat espanyol a Niça. La junta directiva de l’Orfeó va preparar a més, un reglament o disposicions generals adreçades als cantares i socis que formarien part de l’expedició tot indicant tota mena de normes, pautes i suggeriments detallats per tal de preveure cada pas i situació de l’excursió.

L’actuació durant tot el certamen per part de l’Orfeó Català fou d’un nivell altíssim, tant es així que el jurat va atorgar dos premis únics a la representació catalana. Per una banda, l’Orfeó Català guanyà el primer premi per unanimitat en el concurs de lectura a primera vista d’una composició musical, atorgant-li una medalla d’or tal i com queda reflectit al diploma que es pot observar en la imatge de capçalera d’aquest article, a més d’un segon i tercer premi en les altres modalitats. També fou premiat Lluís Millet i Pagès amb un diploma d’honor a la millor direcció durant la interpretació de lluïment reconeixent la brillant batuta del fundador de l’Orfeó Català. Al CEDOC a més dels diplomes, conservem les tres medalles que els hi  atorgaren com a fruit d’aquells premis.

Dins el fons fotogràfic també conservem diverses fotografies que testimonien la participació de l’Orfeó al Gran Concurs de Niça. Entre elles podem  observar els integrants de l’expedició baixant del tren a l’estació de Niça, desfilant pels carrers d’aquesta ciutat i una vista general de la plaça Massena de la localitat francesa on hi tingué lloc la cerimònia d’entrega de premis i guardons.

 

A Catalunya, l’èxit de l’Orfeó Català fou celebrat de manera multitudinària i com un triomf nacional. El rol representatiu i d’ambaixador de Catalunya per part de l’entitat va ser assumit de manera natural pel poble i així ho feren saber amb l’enviament de felicitacions de particulars, associacions i tot tipus d’entitats -corals sobretot-, però també ateneus culturals, societats polítiques i diferents institucions.

Al fons Històric de l’Orfeó Català es conserva un ampli recull de premsa que seguí aquella sortida artística de l’entitat. De manera unànime, els diferents rotatius catalans ressaltaren i entronitzaren l’actuació de l’Orfeó Català al certamen niçard. Les cròniques publicades ens expliquen detalladament les impressions del públic i el jurat després de les interpretacions dels cantaires catalans, així com les valoracions subjectives sobre el repartiment de premis o comparatives amb altres corals d’arreu d’Europa.

image/svg+xml Artboard 45