COVID-19. Protocol de seguretat i mesures preventives. MÉS INFO

Amadeu Vives i els seus "Episodios de mi vida"

7 d'abril de 2021
#descobrimelsfons

Retrat d'Amadeu Vives. Fot. Amadeu Mariné

Enguany es commemora el 150 aniversari del naixement d’Amadeu Vives, amb motiu d’aquesta efemèride, i amb l’obertura d’una part del seu fons digitalitzat al nostre arxiu digital, us descobrim algunes de les obres que conserva el fons del CEDOC que documenten els seu origen humil i les vicissituds que va passar des de ben petit. De fet, a través de les obres que conservem, podem resseguir la seva àmplia trajectòria professional, que es desenvolupa per diverses etapes vitals i alhora compositives, des de les seves obres de joventut moltes d’elles per a banda i religioses, les obres d’arrel catalana que foren interpretades i algunes estrenades per l’Orfeó Català, fins les exitoses obres de la seva etapa a Madrid amb el conreu de la sarsuela. Vives, d’esperit romàntic i inquiet ben aviat es va adonar de la seva vocació per la música, una vocació que també es va veure impulsada pel seu germà Camil, nou anys més gran que ell i que  també volia ser músic. Abans de complir vuit anys, juntament amb  el seu germà Camil va crear una banda de música a Collbató i Amadeu ja hi tocava el flautí, demostrant la seva indubtable precocitat.

La seva infantesa i adolescència no van ser fàcils, d’origen humil i salut delicada va ser ingressat de petit a l’Asil Sant Joan de Déu de Barcelona, lloc on no s’hi va adaptar mai, i de on es va escapar un parell de vegades. En els seus escrits d’infantesa titulats Episodios de mi Vida, explica que aquell ambient l’ofegava i es reien d’ell. Va ser però a Barcelona  on va iniciar els seu estudis de música amb el mestre Josep Ribera, organista de la parròquia de Santa Anna, des dels 12 anys, amb el  qual va poder aprendre piano, harmonia i composició.

Al CEDOC conservem la partitura per a banda Episodios de mi vida la qual probablement deriva d’aquests escrits que ell escrivia de jove, i que segurament deuria expressar amb música. L’obra datada a Màlaga l’any 1888 quan tenia 18 anys, ens confirma pràcticament que la devia compondre per a la banda que va dirigir durant un breu període de temps a Màlaga, on hi va anar després que el seu germà Camil, el qual feia de capellà en un asil, li va suggerir que anés a viure amb ell. Un cop allà el seu germà li va proposar que dirigís una banda que ell mateix havia format; malauradament, aquella rígida disciplina referent al repertori que havia de dirigir no va agradar a l’Amadeu, i no va tardar gaire a retornar cap a Barcelona on pocs anys després fundaria amb Lluís Millet l’Orfeó Català.

D’aquesta primera època amb obra de la seva joventut, dins el fons del CEDOC descobrim també algunes obres pràcticament desconegudes que han quedat a l’oblit en especial música religiosa, obres de les quals el nostre arxiu conserva una bona mostra: misses, rosaris, càntics, himnes, motets, villancets i algunes pregàries. Entre elles destaquem una Missa en Fa amb acompanyament d’orquestra que va compondre als vint anys i que va ser molt sol·licitada pels mestres de capella d’aleshores. Molta d’aquesta obra segurament fou  composta després del seu retorn de Màlaga cap a Barcelona, on va fer de professor en un convent. Al convent hi havia cada dia missa cantada, i a petició de les monges va compondre moltes avemaries i també villancets.

També comentar-vos que el fons que es conserva al CEDOC, conté una gran quantitat d’esborranys de gran part de les seves sarsueles que va escriure a Madrid, que tot i no ser els documents finals de moltes de les seves  obres més conegudes com Doña Francisquita, Maruxa, Bohemios, entre moltes d’altres , són esborranys que ens permeten veure quin era el seu procés de composició, i com eren les primeres idees creatives.

La última etapa de la seva vida, va venir marcada per anades i vingudes de Madrid i Barcelona fins el seu retorn definitiu a Barcelona. Dins aquesta doble vessant va composar sardanes i també molta música coral que fou estrenada o interpretada per l’Orfeó Català. Destaquem obres com Tres idil·lis estrenada el 1926 i dedicats a la seva esposa Montserrat Giner, amb lletra d'Apel·les Mestres, La Balanguera estrenada també en el mateix concert del 1926 i la suite per a cor Follies i paisatges, estrenada entre els anys 1927 i 1928

Per ultim i gràcies a la gran quantitat d’esborranys guardats del seu fons, hi descobrim peces que no va arribar acabar mai, com el cas de La Santa Espina obra que tot i que Angel Guimerà va voler que musiqués Amadeu Vives, no va ser possible; la causa va ser el desacord d’Amadeu Vives per un tema de cobrament de drets d’autor i finalment l’obra la va compondre Enric Morera.

Si voleu veure més partitures originals d'Amadeu Vives, les podeu trobar al nostre arxiu digital als següents fons:

Fons Amadeu Vives

Fons de partitures de l'Orfeó Català 

 Bibliografia: 

Lladó i Figueres, Jose M.  Amadeu Vives (1871-1932)
Biblioteca Serra d'Or, Barcelona, 1988.

 

 

Llicència CC