Nova exposició dedicada a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Llicència CC
10 de març de 2022
Exposicions

Del 2 de març al 22 de maig d’enguany es pot visitar lliurement l’exposició que hem dedicat a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb motiu del centenari d’un projecte que s’inicià l’any 1922, fins al 1936, i que ofereix una font inesgotable de coneixement musical i etnològic de la Catalunya rural de l’època noucentista, i especialment de la nostra música popular, així com danses, tradicions i tot tipus de manifestacions culturals antigues, recollides a través del treball de camp, donacions i concursos.

Si bé el gruix documental de l’arxiu de l’Obra del Cançoner es troba actualment a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat, el Centre de Documentació de l’Orfeó Català conserva tota una sèrie de documents relacionats amb l’execució i preparació del projecte, com a fruit de la implicació que hi va tenir l’Orfeó Català i especialment Francesc Pujol, en qualitat de director de l’Obra, així com també el secretari Joan Puntí, que treballaren intensament en l’organització del projecte.

A l’exposició se’n fa una repassada, des dels antecedents relacionats amb l’arreplega de cançons populars a través de publicacions i llibres, així com tots aquells documents que ens ajuden a resseguir l’execució del projecte, juntament amb documentació inèdita.

Entre la documentació més interessant, destaca el llibre d’actes del Consell Consultiu de l’Obra del Cançoner, que va estar vigent fins al 1928 i on s’anotaven totes les donacions, dificultats i altres afers entorn de l’execució del projecte. Així, s’hi poden trobar aspectes com la convocatòria dels concursos, els guanyadors, les donacions aportades per entitats i particulars, el treball dels missioners i la metodologia de l’arreplega de cançons, juntament amb l’ús de la fotografia i els enregistraments al llarg de les missions.

A nivell administratiu també es conserva una llista amb totes les persones que van ser convocades a la primera reunió, en la qual s’explicava com es volia dur a terme el projecte i també un contracte o conveni entre l’Orfeó Català i Rafael Patxot en el qual s’establia el que volien fer.

Resulta també molt interessant la correspondència que es conserva, el contingut de la qual ens remet a les memòries de les missions. En gran part adreçada a Francesc Pujol, i alguna altra a Lluís Millet i Pagès, que fa referència a l’estat de les missions. Trobem correspondència de Joan Amades i JoanTomas, Palmira Jaquetti i Dolors Porta i també Baltasar Samper.

En una carta adreçada a Pujol, Samper deia:

“A Mallorca no vàrem córrer gaire. En Morey tenia la feina preparada a Alaró, i passarem 10 dies en aquest poble. Ens costà molt de treure cançons, i amb això vaig tenir una decepció. Es un poble de molta tradició, i esperava altra cosa; però l’hem trobat completament industrialitzat i eixut. Ningú treballa al camp. Els homes i les al·lotes van als tallers de sabateria i no canten ni cançons modernes, car en alguns d’aquests tallers el cant està rigorosament prohibit. Creuen que això és modernitzar. Hem vist rètols que diuen: “El buen obrero entra puntual i trabaja sin cantar”. Malgrat de les dificultats que trobàrem, el nostre aplec fou considerable i molt important. Els pocs jornalers que poguérem atrapar ens cantaren tonades de treballada esplèndides [...]”

Veiem també a l'exposició documents com: retalls de premsa referents a les donacions de Marià Aguiló, els fullets publicats per a la convocatòria dels concursos dels anys 1922 i 1924, així com els veredictes, documentació de tipus administratiu referent a les despeses a les missions i, en el cas del Fons Millet, es conserva també correspondència sobre la missió que van fer Joan Tomàs i Lluís M. Millet a l’Empordà.

A més d’aquesta documentació, al CEDOC es conserva material de gran vàlua que documenta l’execució de l’obra. Es tracta del conjunt de 77 cilindres de cera de diverses missions. Malauradament, dels cilindres no s’ha pogut recuperar el so, però sí que ens queda l’objecte com a document i prova del que es va fer.

Cadascun d’aquest cilindres conté al seu interior un paperet amb la indicació de la persona que va cantar durant l’enregistrament i també el títol de les cançons. Gràcies als papers conservats al CEDOC es constata que els enregistraments s’efectuaren entre els anys 1922, 1924 i 1927 en missions a l’Empordà, la Selva, Solsona i Olot. També s’hi conserven el nom d’algunes cantaires, com Maria Balletbò, Agustina Balletbò, Sofia Llorens o Dolors Besora (Timoneda), entre d’altres. I així mateix, alguns cilindres tenen gravat a un extrem el nom d’Higini Anglès, que feu la primera missió al Solsonès el 1922.

Deia Baltasar Samper a Francesc Pujol en relació amb els cilindres:
Volgudíssim amic: La nostra missió va molt bé. La feina ens ofega per tot. He esperat un dia i un altra per a no escriure-li amb presses, i a la fi, he de fer-ho lacònicament i amb els minuts comptats. Venim de Brunyola i orient amb una collita esplèndida. Som de pas a la ciutat avui i demà i ja treballaran a [...]. Hem tingut una sorpresa ben agradosa. El fonògraf ens ha resultat una meravella i tenim una col·lecció de cançons impressionades que els deixaran bocabadats [...]. Reprodueix net i perfectament i penso que seria molt interessant aprofitar-lo. Si li sembla bé podria indicar al Mossèn Puntí que m’enviï una bona provisió de cilindres. Aquí n’he impressionat 15 i estic segur que li faran goig.”

Un altre dels elements present a l'exposició és el material dels entremesos. Hem de dir que durant les missions no només es recollien cançons, sinó tot tipus de tradicions que es poguessin perdre amb els anys, entre les quals els balls, instruments, etc. Això feu decidir Francesc Pujol i Joan Amades a obrir un nou diccionari dedicat expressament a la dansa, els entremesos, els instruments i els seus sonadors.

Aquest diccionari fou iniciat el 1936, i amb l’esclat de la Guerra només va veure la llum l’edició del primer volum dedicat a la Dansa. El cas és que dins les oficines de l’Obra es treballava igualment en els altres volums, i fa uns anys es va poder descobrir al CEDOC els materials inèdits del que havia de ser el segon volum dedicat als Entremesos.

Aquest material inèdit i de consulta accessible està arxivat per ordre alfabètic de la A a la Z, en dues capses grises on es troben les camises que contenen la documentació. Cada camisa conté la documentació corresponent a una lletra de l'abecedari, la qual està escrita en majúscula amb llapis de color blau a la coberta. En total sumen dos mil quaranta-set documents (2.047), entenent com a document cada terme o nom, encara que estigui repetit amb un significat igual o diferent . Això podria suposar un volum d’uns mil vuit-cents (1.800) noms o entrades de diccionari.

Per últim, el CEDOC també conserva els tres primers volums que es publicaren de l’Obra del Cançoner abans que esclatés la Guerra, i que no tindrien continuïtat fins als anys noranta. Destaquen, d’aquests primers volums, les referències al treball dels primers grans recopiladors de la cançó popular. El primer volum fou publicat el 1926, en els qual hi destaquen capítols dedicats a Manuel Milà Fontanals, Marià Aguiló, i també articles de Pedrell, Pujol, Francesc Baldelló o Lluís Romeu sobre la cançó popular. L’objectiu de cada volum fou la publicació de les memòries de les missions i una selecció de peces recollides. La publicació d’aquests volums fou represa a partir del 1991 amb l’arribada del material a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat.

Llicència CC