Higini Anglès, fragments biogràfics a través de la correspondència conservada al CEDOC
Higini Anglès, treballant en una taula exterior al Parrot (Maspujols) el 1954. Biblioteca de Catalunya. Barcelona
Coincidint amb el cinquantenari de la mort del musicòleg, historiador i professor Higini Anglès (1888-1969), resseguim algunes de les seves vivències a través de la correspondència conservada al Centre de Documentació, una documentació datada entre els anys 1916 i 1941, és a dir un període anterior al 1947, any que va ser requerit a Roma, per dirigir el Pontifici Institut de Musica Sacra i com a professor de musicologia del centre.
Mitjançant aquesta documentació que Anglès s’intercanvia amb Lluís Millet i Francesc Pujol podem resseguir alguns dels seus principals interessos, que en marcaren la carrera professional, des de la recuperació de la música popular fins a l’estudi de la música de l’edat mitjana i el Renaixement, i la recuperació dels compositors espanyols i catalans d’aquestes èpoques. Fixem-nos en primer lloc en una carta d’Higini Anglès dirigida a Francesc Pujol, on li formula un dubte sobre la seva participació al Concurs de la Festa de la Música Coral i el seu recull de cançons:
Maspujols, 9 d’agost de 1916
Sr Francesc Pujol
Digníssim i venerat Mestre Pujol. Em prenc la llibertat de consultar-li lo següent: tinc un recull de cançons populars ja variants ja inèdites on s’hi troben coses interessantíssimes, després de moltes setmanes de treball, al present en tinc ja unes 225. Conec ja les velles d’aquests pobles, i la setmana entrant vull pujar a la muntanya de Prades on els parrocos, amics meus m’hi donaran bona collida. Sabent els nius de les cançons un dia potser hi faré troballes hermoses. Si doncs jo presentés el meu recull al Concurs del Orfeó i per atzar fos premiat perdria jo el dret a publicar dies a venir, les meues cançons? Perdoni’m la molèstia. Entre tots podem fer coses grans a Casa nostra. (CEDOC 3.2 2639)
Sobre el recull de cançons populars, hem de dir que Higini Anglès va fer treballs d’investigació folklòrica per les comarques de Tarragona, al Solsonès, Berguedà i al Pirineu de Lleida, i va recopilar més de 3.000 melodies. Aquesta recerca inclou la seva participació l’any 1922 al projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb una missió a Solsona. D’aquesta missió, el CEDOC en conserva els cilindres de cera que es van utilitzar per a l’enregistrament de moltes de les cançons recollides. Molts d’aquests cilindres porten el seu nom gravat, la data i el lloc de la missió.
Cilindre de cera utilitzat per a l’enregistrament de cançons populars, durant el projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Anotat al cilindre Mossèn Anglès. Solsona. Juliol de 1922. CEDOC
El coneixement de la cançó popular i també el cant gregorià li van servir de base per desenvolupar la seva tasca al Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya, del qual a partir del 1917 va ser nomenat conservador en cap.
En relació amb el seu estudi de la música popular, en una carta datada l’11 de desembre de 1923 Higini Anglès des de Freiburg escriu a Lluís Millet i Pagès i li explica sobre la seva continuïtat en el recull de cançons populars i fins i tot li parla de la seva trobada amb el compositor Béla Bartók, el referent principal per a la recuperació i l’estudi de la música folklòrica, però malauradament no va tenir temps de poder veure Adler, que fou un dels fundadors de la musicologia com a disciplina i professor d’aquesta matèria a la Universitat de Viena. La carta diu així:
Estimat mestre: perdonint-me si he tardat en escriure. Corrent per aquests mons de Deu, també he treballat per la cançó del nostre poble, això vol dir que si no he corregut per la muntanya no per ço me n’he oblidat d’ella. L’afer de les cançons el tinc ja avançadíssim. Actualment tinc copiades en net unes 660 melodies. Penso que quan les tingui totes podré arribar a les 1000. [...] A Budapest vaig a anar a saludar en Bela Bartok, per dissort no em quedà gaire temps per parlar-li. Restà meravellat de la fecunditat de la nostra Catalunya quant a cançons, i em digué que tenia desig ardent de veure la Barcelona. Ell coneix tot el folklore d’aquests pobles i se’m posà a disposició nostra si mai el necessitàvem. (CEDOC 3.21 857.1)
Altres aspectes que podem resseguir són els estudis de musicologia i també la recerca que va realitzar a Alemanya i Àustria. Així, en una carta que escriu a Francesc Pujol s’aprecien algunes de les seves investigacions i estades a diferents ciutats alemanyes:
He vist coses espampanants i he sentit una infinitat de musica. No cal dir que he remirat les grans biblioteques i departaments musicals de Munic i Viena. [...] He anat seguint el rastre d’En Flecha i tinc noves dades i vaig esser a prop del seu monestir que altre dia potser hauré de visitar, és a 9 hores de Budapest. A Viena em fou concedit el copiar l’‘Harmonia a 5’ Composata e dedicata alla Maesta dell Imperatore Massimiliano II l’anno 1568 del fra Matheo Fleccia carmelita capelano della Imperatrice Maria. Es una composició molt curta per a violino I i II, Alto viola I i II i Basso. Quan vingui per Nadal li deixaré si vol, un dia, seria bonic pels Amics de la Música. (CEDOC 3.2 2642)
Correspondència entre Higini Anglès i Francesc Pujol. CEDOC
Dins la mateixa carta, Anglès explica detalladament a Pujol quins són els seus estudis, des d’història de la música, crítica històrica, estètica, teories musicals antigues, l’estudi de la música amb xifra dels segles XVI i XVII, fins a paleografia, transcripció, anàlisi i també audició i execució de formes medievals, com organum, discantus o motets del segles XII i XIII. A més, parla de les seves visites a grans mestres de música, com a Leipzig, on treballà amb Theodor Kroyer, successor del gran Hugo Riemann; comenta que també anirà a Göttingen l’any 1924, per treballar amb Frederic Ludwig, un dels millors –segons que diu– coneixedors de la música mensuralista dels segles XII a XIV, i tot seguit passaria a Berlín per treballar amb Johannes Wolf, que va ser un musicòleg, arxiver, i mestre alemany conegut per la seva investigació sobre música medieval i renaixentista, especialment Ars Nova, i notació musical antiga.
La correspondència configura, doncs, un testimoni valuós per conèixer amb quina manera es va instruir Anglès, sens dubte amb el bo i millor de la musicologia que es feia aleshores i que després va poder aplicar per a la recuperació de la música espanyola. L’any 1941 va iniciar la important sèrie de “Monumentos de la música española” i també la fundació de la revista «Anuario Musical» el 1946. La seva tasca com a successor de Felip Pedrell, pel que fa a donar a conèixer la música dels segles XVI i XVII, va ser extraordinària, però també de períodes molt anteriors, mitjançant la publicació d’El còdex musical de las Huelgas o La música a Catalunya fins al segle XIII, i encara posteriorment, l’any 1966, va fer la revisió de dues col·leccions importants, l’Opera Omnia de Tomás Luis de Victoria o l’obra d’Antonio de Cabezón, que també ja havia fet el seu mestre Felip Pedrell.
Alguns exemplars de les seves publicacions conservades al CEDOC
Retrat d’Higini Anglès.
Biblioteca de Catalunya. Barcelona
Finalment cal esmentar i destacar, en la relació establerta amb Millet i Pujol, la seva anada al Congrés de Viena l’any 1927, dedicat al centenari de la mort de Beethoven. Guido Adler, en una carta del 8 de gener de 1927 dirigida a Higini Anglès, el convidà a ell i als seus amics Lluís Millet i Francesc Pujol a participar al Congrés de Viena el març del 1927. Efectivament, Millet, Pujol i Higini Anglès hi participaren presentant les comunicacions següents: Lluís Millet i Pagès, “La cançó popular i l’art coral a Catalunya”; Francesc Pujol, “L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”, i Higini Anglès, “La música a veus anterior al segle XV dins l’Espanya”, conferències totes tres publicades a la «Revista Musical Catalana» al número maig-agost del 1927.
Posteriorment hem de remarcar també la seva participació com a organitzador del III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia, que va tenir com a objectiu l’estudi dels problemes més importants de la musicologia moderna i els estudis de folklore musical i la música antiga peninsulars. El congrés va aplegar un centenar de musicòlegs d’arreu d’Europa i va anar acompanyat de diversos concerts. Una part important del llegat documental d’aquella organització, es conserva també al CEDOC.https://bit.ly/2PdHjZo