Des de la temporada 2017-2018  el Palau convida cada any alguns poetes per contrastar i dialogar la seva obra dins la programació artística del Palau. Aquest recent mes de maig i juny i dins el cicle l’Hivernacle, el Palau ofereix un seguit de recitals poètics per posar de rellevància la poesia en l’època modernista.

Des dels inicis de la creació de l’Orfeó Català i anys més tard amb la construcció del Palau de la Música, la poesia ha estat sempre molt vinculada a l’activitat artística de l’entitat. Per una banda la unió entre música i poesia van esdevenir l’exponent de gran part de la música del modernisme i el noucentisme essent els poetes una important font d’inspiració per molts compositors del moment,  i per altra,  el contacte que tingueren molts poetes i escriptors amb l’entitat que es feu encara més forta convertint-se en socis de la mateixa, com el cas d'Àngel Guimerà, Narcís Oller, Francesc Matheu o Joan Maragall, entre d’altres.  

Si bé, molts programes de l’Orfeó Català es convertiren en el principal aparador de la música catalana amb text de grans poetes, hem de remarcar que als anys 20 s’organitzà al Palau per part del l’entitat Concerts blaus un cicle dedicat als poetes i als músics, aquesta entitat, creada sota els auspicis de l’associació Els Amics de la Poesia, que fou activa a Barcelona des del 1926 fins al 1928 amb l’objectiu de difondre el lied català.

Durant els Concerts Blaus, no només s’interpretaven poesies, si no  que també hi havia una part del concert on els propis poetes recitaven obra pròpia, i especialment per l’ocasió havien escrit poesia per a ser estrenada dins la pròpia festa, a més,  durant aquestes sessions tingueren lloc nombroses estrenes musicals.  

El total de sis sessions del cicle  tingueren lloc entre els anys , 1926 i 1928 i foren dedicades a: Tomàs Garcés, Josep Maria de Sagarra, Josep Carner, Apel·les Mestres, Joan Maragall i Jacint Verdaguer. Les poesies eren musicades pels músics de les noves generacions des d’Amadeu Vives, Lluís Millet, Francesc Pujol, Josep Rodoreda, Baltasar Samper, Enric Morera fins a Eduard Toldrà, Jaume Pahissa, Robert Gerhard, Frederic Mompou, Manuel Blancafort o Joaquim Zamacois. 

No ens hem d’oblidar tampoc de tants altres poetes i escriptors que també van ser font d’inspiració durant aquelles dècades com Àngel Guimerà, Francesc Matheu, Jeroni Zanné o Josep Maria Folch i Torres, sense oblidar l’obra de  Clementina Arderiu o Maria Antònia Salvà. 

 Així doncs ara ja gairebé 100 anys després la poesia segueix ben viva al Palau, posant-la al nivell que li pertoca tal i com es va fer en aquella època.