Un vincle etern sota la lluerna: Pau Casals, l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana
Amb motiu del concert inaugural d'aquest 28 de setembre dedicat a Pau Casals, i en el marc del 150è aniversari del seu naixement, us presentem una selecció de documents històrics que reflecteixen el seu estret vincle amb la nostra entitat. La història de la música a Catalunya compta amb grans aliances, però una de les més profundes ha estat la del mestre amb l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. Aquesta relació no es va limitar a la col·laboració sobre l’escenari; sinó que va esdevenir un motor de transformació social i cultural que va situar Barcelona en l’avantguarda musical de principis del segle XX.
Abans de ser el gran director aclamat arreu del món, els seus inicis com a violoncel·lista van deixar una petjada inesborrable en aquest temple modernista. Casals hi va actuar per primera vegada l’octubre de 1908, pocs mesos després de la inauguració de l'edifici, en un concert conjunt amb el pianista Benvingut Socias. Des d'aquell moment en van venir molts d'altres, especialment els programats per l’Associació de Música de Camera a partir del 1916. Un cop va assumir-ne la direcció de l’entitat, el mestre va intervenir en moltes de les programacions, tocant com a solista o acompanyant grans intèrprets com Wanda Landowska, Edouard Risler, Harold Bauer, Fanny Davies, Otto Schulhof, així com amb orquestra sota la batuta d’Alfredo Casella.
Destacable també fou la seva intervenció al Palau amb el cèlebre Trio Cortot-Thibaud-Casals, un dels grups de cambra més famosos i admirats del món.
Donald Francis Tovey dirigint l'Orquestra Pau Casals, amb Pau Casals com a solista, durant l'execució del seu concert per a violoncel. 3 d’abril de 1935
Fons Pau Casals (ANC). Fundació Pau Casals
Les seves actuacions com a solista a la sala mítica van sacsejar el panorama musical de l'època, captivant el públic i la crítica amb una expressivitat mai vista i convertint-se ràpidament en un intèrpret de capçalera molt estimat per la institució.
Aquesta forta sintonia amb l’entitat va consolidar-se definitivament l'any 1920, quan el cèlebre violoncel·lista va fundar la històrica Orquestra Pau Casals. El Palau de la Música Catalana va obrir les seves portes de bat a bat perquè aquesta formació simfònica d’excel·lència no només hi assagés, sinó que hi oferís concerts memorables que van marcar una època daurada. Però el compromís de Casals anava molt més enllà de les elits culturals. Mogut pels seus valors humanístics de fraternitat, va impulsar l'any 1926 l'Associació Obrera de Concerts. Mitjançant aquesta iniciativa revolucionària, el Palau es va transformar en un espai democràtic on les classes treballadores de l'època podien accedir a la gran música universal.
Paral·lelament, la complicitat musical i humana amb l'Orfeó Català va donar fruits inestimables, amb l’estrena de la seva obra El Pessebre en una gira europea l’any 1962, i l’’Orfeó també va fer seves grans composicions religioses i corals del mestre, com O vos omnes o Nigra Sum.
Pau Casals dirigint el "El Pessebre" a Toulouse. 1962
CEDOC
Avui dia, el llegat compartit entre les institucions continua plenament viu. La figura de Pau Casals és constantment recordada sota la mítica claraboia modernista, reivindicant que la cultura és l'eina definitiva per a la convivència dels pobles. En cada nota que entona el cor o en cada vibració de les cordes a la sala de concerts, el missatge de llibertat i pau de Casals continua bategant amb la mateixa força de sempre.
Al CEDOC conservem nombrosos documents que vinculen el mestre amb L’Orfeó Català, entre ells centenars de programes, i també fotografies. Destaquem en especial la correspondència on es percep el vincle més íntim i humà entre el mestre i la institució
Aquestes cartes, manuscrites i mecanografiades, teixeixen una crònica fascinant de complicitats artístiques i personals. Des dels diàlegs epistolars amb els mestres Lluís Millet i Pagès , les cartes amb Francesc Pujol per perfilar repertoris i assajos, fins a la intensa gestió administrativa amb Manuel Clausells per portar els millors solistes internacionals a través de l'Associació de Música de Camera. En aquests documents es descobreixen els anhels, els esforços logístics i, sobretot, la ferma determinació humanística de Casals per tirar endavant tots els seus projectes.
Si voleu navegar pel nostre catàleg hi trobareu alguns d’aquests documents.