Els estudiants de musicologia de la UAB posen en pràctica l’arxivística musical

11 de novembre de 2019
Notícies

Per cinquè any consecutiu els alumnes del grau en musicologia de la UAB venen a les nostres instal·lacions cada divendres per fer les pràctiques de descripció de documents musicals, guiats pel professor i catedràtic de musicologia Josep Maria Gregori. L’any 2000 la UAB,  i dins el propi departament d’Art i Musicologia, va crear el projecte IFMuC, que ha sistematitzat la normativa de descripció de documents musicals. http://pagines.uab.cat/ifmuc/ca

A partir del 2014 es va creure interessant que els alumnes poguessin dur a terme les pràctiques de descripció musical al CEDOC mateix. I des de llavors els alumnes han anat completant la descripció del fons d’arxiu de partitures de l’Orfeó Català, una tasca que després d’una revisió exhaustiva s’incorpora al nostre catàleg d’arxiu, on ja hi ha bolcades 4.320 partitures que descriuen el bast repertori que va interpretar l’Orfeó Català des del 1891 fins als anys seixanta i que respiren la història interpretativa de l’Orfeó, amb anotacions, correccions, noms i dates d’estrena que ens parlen de la vida i la trajectòria d’aquest fons.

D’aquesta manera els alumnes es poden endinsar de primera mà en la tasca de la descripció de documents musicals. Una descripció que no representa la de l’arxivística convencional, ja que en tractar-se de partitures musicals, els alumnes s’han de preparar prèviament seguint unes pautes específiques adaptades per a aquestes fonts documentals. Són pocs els especialistes en arxivística musical, perquè resulten indispensables uns coneixements musicals amplis per entendre com descriure una partitura, ja sigui del segle XVI o del segle XIX. En aquest sentit, tenir un bon coneixement del sistema d’escriptura musical que hi ha hagut al llarg dels segles és indispensable per poder fer una bona descripció, des de l’escriptura a través dels cantorals amb la seva pròpia notació musical, els diferents formats que també han imperat en determinades èpoques com el sistema de particel·les, o ja en l’actualitat el format de partitura general. També els coneixements de les plantilles d’instruments utilitzades al llarg de la història, l’evolució dels instruments i la seva aparició en el repertori musical, així com l’evolució a l’hora d’anomenar les diferents tessitures vocals són elements bàsics que cal conèixer per poder encarar una bona descripció del document.

Aprofundir i especialitzar-se en el món de l’arxivística musical exigeix tenir aquells coneixements necessaris per a la interpretació del document. En aquest cas, els coneixements musicològics seran d’ajuda indispensable, per això, no hi ha res millor que donar a conèixer a futurs musicòlegs aquesta disciplina tan específica. Celebrem que un any més puguem continuar col·laborant en l’aprenentatge del tractament del patrimoni musical, que esdevé la clau de volta per poder obrir al públic els nostres fons documentals.