El CEDOC i la nova demanda digital en temps de pandèmia
En els darrers anys el món digital ha anat creixent a passos agegantats, d’ençà de la pandèmia la interacció amb el món virtual encara s’ha enfortit molt més i ha fet palès que sense aquests instruments per dialogar amb el públic, una institució es pot quedar pràcticament aïllada. Però pels arxius o centres de documentació no es tracta només de bolcar la informació dins uns catàlegs, si no també que aquest esdevingui viu i interactuï amb el públic, i que el públic el busqui assíduament per ampliar coneixement i que formi part de les seves vides, tot plegat també perquè al cap i a la fi, és important pel nostre patrimoni que els seus investigadors siguin nucli actiu de la nostra activitat i ens facin veure amb uns altres ulls l’interès que desperten molts dels documents que custodiem. Aquest aspecte l’hem treballat de manera constant però encara parcial a través de la interrelació amb les xarxes socials, que han convidat als nostres usuaris a visitar les nostres col·leccions, però creiem que és important incidir encara més amb el crowdsourcing i la interacció de coneixement que ens poden oferir els nostres usuaris. Per tot això, cal crear una comunitat que afavoreixi la implicació ciutadana en l’enriquiment del nostre patrimoni, que d’alguna manera hem de cuidar i preservar entre tots com a patrimoni col·lectiu. Per això, en un futur proper treballarem per incrementar aquesta interacció i crear una comunitat entre tots els que ens segueixen, on les dades i la informació podran ser creades entre tots aquells que hi estiguin interessats.
Una de les dades que us volem mostrar en relació a les consultes digitals durant la pandèmia, són les diferents reaccions que hem tingut a través dels nostres canals digitals, per nosaltres la delicada situació del Palau durant els temps més durs de la pandèmia i la sort de tenir diverses plataformes digitals, ens van aplanar el camí per tal d’oferir un servei mínim als nostres usuaris, i fer que la cultura pogués seguir a la distancia, en això les xarxes socials i els catàlegs en línia, o les mateixes exposicions virtuals que venim publicant des del 2013, han estat garantia de certa tranquil·litat, al proporcionar de manera constant la nostra informació en línia. Vegem per exemple clares diferències pel que fa la consulta d’informació a la mateixa web. Si bé entre el mes de març i el juliol de 2019 hi va haver 3210 usuaris, el 2020 durant aquest mateix període les visites han crescut de manera remarcable amb 5528 visites. Altres dels nostres canals com les col·leccions digitals o bé el propi catàleg d’arxiu així com el catàleg d’enregistraments sonors, han augmentat també de manera remarcable les visites virtuals. Per exemple pel que fa les nostres col·leccions digitals, han passat de 2622 usuaris entre març i juliol de 2019 a 3518 usuaris durant aquest mateix període de 2020, així mateix el nostre catàleg d’enregistraments sonors també ha fet un salt significatiu de 339 usuaris a 955. Tot això ens fa pensar que d’alguna manera ha facilitat al nostre públic la consulta de la documentació, i alhora ens esperona a seguir treballant per millorar l’accés en línia.
Comparació de nombre d'usaris entre 2019 i 2020
També és significatiu veure, com els nostres usuaris arriben a conèixer aquests diferents catàlegs, hi veiem certes diferències segons si es tracta la pàgina web general o bé els catàlegs en línia. Si bé a la nostra web hi arriben especialment a través cerca directa o a través d’un cercador, en el cas de les col·leccions digitals és molt important el seu accés a través de la referència d’altres webs, i en canvi al nostre catàleg d’arxiu hi accedeixen especialment a partir dels cercadors. També, cal destacar que una part important dels nostres usuaris, accedeixen als nostres catàlegs a través de les referències a les xarxes socials, una dada que se’ns dubte no s’ha de menystenir i que tot seguit tractarem.
El vincle entre els nostres catàlegs d’arxiu i les xarxes socials ha estat se’ns dubte un element clau per interactuar més amb el públic. Sense les xarxes socials, molts dels nostres documents potser no serien consultats, i ens permeten anar fent difusió constant de tot allò que tenim. La utilització de Facebook, Twitter i Instagram com a plataformes de difusió del nostre patrimoni musical, de continguts propis com les activitats proposades pel CEDOC, o de ponts de comunicació amb els nostres usuaris, han resultat més que mai imprescindibles per tal de fer visible el CEDOC a la xarxa durant aquests mesos de confinament.
El posicionament obtingut els últims anys a Facebook i aquest darrer any tant a Instagram com a Twitter, ha permès consolidar la relació amb l’audiència que ja teníem, així com augmentar l’impacte i l’abast de les nostres publicacions a segments d’usuaris amb un interès més general de la cultura i no tant específicament musical.
A Facebook, cal explicar que fer anàlisi comparatiu amb períodes anteriors no seria del tot fidel a la realitat ja que fins el 2019 era l’única plataforma de difusió dels nostres continguts, i per tant, l’impacte es centralitzava exclusivament en aquesta plataforma. El darrer any però, amb la posada en marxa de Twitter i Instagram, l’audiència obtinguda s’ha desplaçat clarament cap a aquestes dues plataformes, però Facebook, tot i ser una plataforma en clar retrocés o estancament pel que fa a nous membres, el ritme de creixement de nous seguidors ha continuat sent constant tal i com ens confirmen les dades analítiques extretes de la mateixa plataforma social passant de 1107 el 23 de març de 2020 a 1231 el 14 de juliol de 2020.
Per altra banda, a les plataformes socials de Twitter i Instagram, s’ha detectat un cert increment de seguidors durant el període de confinament, així ho demostren les dades analítiques extretes de la plataforma Audiense.com.
Seguidors de Twitter a l’alça durant el període de confinament
A Twitter s’ha passat de 332 seguidors el 23 març de 2020 a 443 el 14 de juliol de 2020, amb un increment d’un 15% respecte els 4 mesos anteriors. A Instagram amb 397 seguidors actualment també s’ha detectat un increment significatiu durant el període de confinament tot i que l’eina pròpia de monitorització només permet l’anàlisi comparatiu dels últims 7 dies.
No obstant, sobre l’impacte dels nostres continguts en aquestes dues plataformes sí que podem constatar un fort creixement aquests darrers mesos, ja que per exemple a Twitter hem passat de 42.500 impressions aproximadament el mes de febrer a 65.000 el mes de maig.
Cal destacar que en aquestes dues plataformes hi ha una tendència a l’alça de nous seguidors que no tenen relació directa amb el món de la música o del patrimoni musical, sinó que estan interessades per la cultura en general. Aquesta tendència ens referma i ens demostra que poc a poc anem ampliant el nostre segment de seguidors i públics més diversos.
En definitiva, aquests mesos de confinament han demostrat que malgrat el tancament del CEDOC pels motius obvis de seguretat sanitària, hem estat capaços tant de mantenir a prop la nostra audiència com de fer-la créixer a públics que fins en aquest moment no ens coneixien. Nogensmenys, el nou paradigma digital, ja present en les nostres institucions ha fet encara més evident durant aquest període de confinament aquests canals de comunicació i difusió entre usuaris i consumidors de cultura amb institucions com la nostra, i per tant, esdevenen nous reptes i noves motivacions per tal d’adaptar la nostra professió a la nova demanda digital.