Recursos
Introducimos en este espacio una selección de recursos documentales relacionados con el Orfeó Català y el Palau de la Música Catalana. Además, vamos añadiendo en esta sección, una serie de catálogos a nivel catalán e internacional con el fin de dar apoyo la investigación.
- Bibliografía
- Artículos
- Tesis doctorales y trabajos de investigación
- Catálogos nacionales
- Catálogos internacionales
- Catálogos con partituras de libre acceso
Bibliografía
ARTÍS I BENACH, Pere; MILLET I LORAS, Lluís. Orfeó Català: llibre del centenari. Barcelona: Fundació Orfeó Català: Barcino, 1991. 356 p.
ARTÍS I BENACH, Pere. Pedres vives: Palau de la Música Catalana: patrimoni de la humanitat. Barcelona: Barcino: Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, 1998. 262 p.
AVIÑOA, Xosé; CABRÉ, Rosa; CANADELL, Roger; [et al]. L'idil·li als segles XIX i XX. Literatura, Música i Arts plàstiques. Obrador Edèndum i Publicacions URV, Santa Coloma de Queralt, 2010.
CARANDELL, Josep Maria; PLA, Ricard (fot.); VIVAS, Pere (fot.). El Palau de la Música Catalana. Barcelona: Fundació Orfeó Català Palau de la Música; [Sant Lluís]: Triangle Postals, cop. 2003. 143 p., 1 CD-ROM
CARARACH, Joan Anton; VARGAS, Rafael (fot.). Palau de la Música Catalana: Simfonia d'un segle. Barcelona: Edicions 62, 2007. 296 p.
DOMÈNECH I GIRBAU, Lluís; LLIMARGAS I CASAS, Marc (fot.). El Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner. Barcelona: Lunwerg: Fundació Orfeó Català Palau de la Música: Universitat Politècnica de Catalunya, 2000. 285 p.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Benvolgut Palau de la Música Catalana. Barcelona: Catalana de Gas, 1987. 159 p.
HUGHES, Robert [et al.]. El Palau de la Música Catalana. Barcelona : Palau de la Música; [Sant Lluís]: Triangle Postals, 2009. 239 p.
ROIG I ROSICH, Josep M. Història de l'Orfeó Català: moments cabdals del seu passat. Barcelona: Orfeó Català : Abadia de Montserrat, 1993. 234 p. (Biblioteca Serra d'Or; 122).
GIL FARRË, Núria.El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia. (1890-1931). Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, 2013.
LÓPERZ PÉREZ, Fàtima. "Ornamentació vegetal i arquitectures de l'oci a la Barcelona de 1900". Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2012.
SALINÉ PERICH, Marta "El mosaic modernista a Catalunya (1888-1929). Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2015.
SÀBAT, Antoni. Palau de la Música Catalana. Una història musical (1908-2013). Trabajo no editado.
Obra distribuida según la licencia Creative Commons (CC BY-NC-ND 4.0).
Artículos
AVIÑOA PÉREZ, Xosé. El cant coral als segles XIX i XX dins Catalan Historical Review. Institut d'Estudis Catalans. 2,2009. pp.2013-212
CABRÉ CERCÓS, Bernat. El Manuscrit 59 del Centre de documentació de l'Orfeó Català dins Revista Catalana de Musicologia, núm. IX (2016), pp. 99-146
CASADEMUNT I FIOL, Sergi. Un manuscrit musical inèdit dins Recerca Muscicològica, núm. 3,1983, p.39-60
DAUFÍ, Xavier. Un tractat de composició anònim del segle XVIII escrit en català. dins Revista Catalana de Musicologia, núm. XIII (2020), p. 101-138
FUKUSHIMA, Mutsumi. The Palau de la Música Catalana. Its Musical Symbols and Felip Pedrell dins Desing Discourse Vol. III nº3 Abril 2008
FUKUSHIMA, Mutsumi La Labor concertística de Carlos Gumersindo Vidiella dins Revista d’Art nº6-7 2006-2007
GONZALO DELGADO, Sonia. “Entre las heroínas de Maeterlinck y las vírgenes de Burne-Jones”. La primera recepción de Wanda Landowska en España (1905-1912
dins Artigrama, núm. 27, 2012, pp. 589-607
GÓMEZ MUNTANÉ, MariCarmen "Un manuscrito musical de hacia 1300 en busca de contexto: el caso de «E-Boc1» (Barcelona, Centro de Documentación del Orfeó Català, ms. 1)" dins Aragonia Cisterciensis. Coord. E. Carrero (Gijón, Trea, 2020). Obra distribuida según la licencia Creative Commons (CC BY-NC-ND 4.0).
GRASSOT RADRESA, Marta. Cartes per recordar. Palmira Jaquetti i la recerca musical de camp. Revista Musical Catalana . 17 d'abril de 2020
GRASSOT RADRESA, Marta. La Festa de la Música Catalana i el seu llegat documental
dins Sonograma Magazine núm. 29, 28 gener de 2016
GRASSOT RADRESA, Marta. Francesc Pujol i Pons, no t'oblidem dins Sonograma Magazine núm. 31, 29 de juny de 2016
GRASSOT RADRESA, Marta L’Associació Amics de la Música (1916-1929) dins Sonograma Magazine núm. 33, 29 de gener de 2017
MASSANELL I MASSALLES, Mar. La represa de la divulgació de la prescripció lingüística durant el franquisme: La "secció filològica" (1956-1960) de Mateu Piguillem al Butlletí Jovenívola de l'Orfeó Català. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Núm. XXXI (2020), p. 321-350
MASSOT I MUNTANER, Josep. L’obra del Cançoner popular de Catalunya dins Llengua & Literatura 5 1992-1993. Institut d’Estudis Catalans
RAMIÓ, Concepcio. Els Lamote de Grignon i la creació per a cobla dins Revista Prodiemus, 2005
SALINÉ I PERICH, Marta. “Muses, dones i petits secrets al Palau de la Música Catalana” dins Actes I Congrés internacional de Modernisme juny 2015
SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, Virgínia. El Orfeó Català y sus conciertos parisinos de 1914: de la estela de una diva al triunfo de lo popular. en Popular Music Research Today. vol. 1 (nº1) 2019
de la FUENTE BERMÚDEZ, Vicente. Diego Masana i Majó. Un artista modernista entre Barcelona i l’Argentina dins Butlletí Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. vol. 30 2016
VOORTMAN, Martin, Francesc Mariner (1720-1789). Organista de la Catedral de Barcelona, dins del web de Martin Voortman
Tesis doctorales y trabajos de investigación
CABRÉ I CERCÓS, Bernat Els motets de Josep Reig (1595-1674) contribució al coneixement del primer barroc musical a Catalunya. Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi Doctoral. 2019
CANADELL I RUSIÑOL, Roger. Josep Anselm Clavé i l'escriptura: obra poètica i periodisme cultural
Barcelona:Universitat de Barcelona. 2012. Tesi doctoral.
COSTAL I FORNELLS, Anna. Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874), Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Música Clàssica i Contemporània. 2014. Tesi doctoral.
CONDE PONS, Mercedes. Joan Maragall i la música: elements per a una definició estètica. Universitat de Barcelona. Treball final de màster 2012.
CRESPO ARBONÈS, Òscar. Francesc Pujol i Pons, subdirector de l'Orfeó Català durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Art i Musicologia. 2020. Treball final de Màster.
FÈLIX RIERA, Isabel “L’obra pianística de Margarida Orfila i Tudurí”. Extracte del treball de recerca. Universitat Autònoma de Barcelona, 2011
FONTELLES RAMONET, ALBERT. La Cobla Barcelona (1922-1938). Un projecte noucentista. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Art i Musicologia. 2020. Tesi doctoral.
FORTEA RIUS, Emili. La música oblidada de l'Orfeó Català. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Música Clàssica i Contemporània. 2006. Proyecto final. ESMUC
GARCÍA MARTÍNEZ, Paula. El pianista y compositor Joaquín Malats y Mirarons (1872-1912). Oviedo: Universidad de Oviedo. Factultad de Geografía e Historia. Departamento de Historia del Arte y Musicología. 2007. Tesi doctoral.
GONZÁLEZ I RUIZ, Miquel, L'ORGUENERIA A CATALUNYA (1688-1803), CATALOGACIÓ, DESCRIPCIÓ I ESTUDI DE DOCUMENTS CONTRACTUALS. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Art i Musicologia. 2017. Tesi doctoral.
HERNÁNDEZ I SAGRERA, Joan Miquel. L'escola pianística de Carles G. Vidiella. Universitat de Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de didàctica de l'expressió musical i corporal. Facultat de Pedagogia. 2009. Tesi doctoral.
MARÍN COS, Estel, L'ENSENYAMENT DEL PIANO A BARCELONA, 1850-1901. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Art i Musicologia. 2017. Tesi doctoral.
MARTORELL, Oriol. Mig segle de simfonisme a Barcelona: 1920-1970. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d'Art. Facultat de Geografia i Història. 1977. Tesi doctoral.
MUNTADA I TORRELLAS, Marta. L'Associació de Música "Da Càmara": 1913-1936. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d'Art. Facultat de Geografia i Història. 1984. Treball de recerca.
Obra distribuida según la licencia Creative Commons (CC BY-NC-ND 4.0).
NARVAEZ FERRI, Manoli. L'Orfeó Català: cant coral i catalanisme (1891-1951). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. 2005. Tesi doctoral.
PARRON CONUS, Salvador. Les traduccions liederístiques de Joaquim Pena: inventari i anàlisi de la repercussió musical i cultural. Univerisitat de Vic. 2022. Tesi doctoral.
RABASEDA I MATAS, Joaquim, JAUME PAHISSA. UN CAS D'ANÀLISI MUSICAL. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia. 2006. Tesi doctoral.
SOLER MASSANÉS, Ma Mercè, PEDAGOGIA MUSICAL A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA, 1931-1939 Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art. 2016. Treball final de Grau.
Catálogos nacionales
Biblioteca Nacional de Catalunya. Sección de Música
Arxchivo Nacional de Catalunya
Biblioteca de la Escuea Superior de Música de Catalunya
Societat del Gran Teatre del Liceu – Archivo histórico
IFMuC: Inventario de los Fondos Musicales de Catalunya
Catálogo de llibros de polifonia hispana
CSIC. Fondo de Música tradicional
Museu de la Música de Barcelona
Videoteca y Fonoteca de Catalunya
Biblioteca Nacional de España. Colecciones Musicales
Eresbil. Archivo Vasco de la Música
Archivo de la Música y de las artes escénicas de Navarra
Archivo Manuel de Falla. Granada
Centro Documentación de Música y Danza. INAEM
Fundació Juan March. Biblioteca española de música y teatro contemporáneos
Biblioteca del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid
Dialnet. Acceso a más de 600 tesis doctorales de música y musicología
Anales del Gran Teatre del Liceu
Mapa del patrimonio musical en España
Catálogos internacionales
RISM. Repertoire Intenational des sources musicales
Biblioteca Nacional de França. Col·leccions de Música
Digital Image Archive of Medieval Music
Digital collections. Music. The Library of Congress
Biblioteca Nazionale Braidense. Milà. Catàleg Nacional de música manuscrita
Library of the Beethoven-Haus Bonn
The Juilliard Manuscript Collection
Bach Digital. Manuscritos autógrafos de J. S. Bach y de sus hijos
Alan Lomax's Archive. Catálogo del etnomusicólogo
Gallica. Biblioteca Nacional de Francia. Ópera en imágenes
Catálogo online Hector Berlioz. Universitat de Califòrnia.UCD Davis.Department of Music