Palau de la MúsicaOrfeó Català

Artboard 45
Tresors del palau
Objectes històrics del Palau i obsequis dedicats a l'Orfeó Català

    Tron dels Jocs Florals (1908) Disseny de Josep Puig i Cadafalch

    Tron dels Jocs Florals (1908) Disseny de Josep Puig i Cadafalch

    Disseny : Josep Puig i Cadafalch
    Escultors i modelistes: Eusebi Arnau i Mascort,
    Alfons Juyol i Bach, i Bernat Llàcer i Viana
    Realització en bronze: Casa Ballarín i Cia.

    Els Jocs Florals de Barcelona es van celebrar al Palau de la Música Catalana des del 1914 fins a la Guerra Civil. La reina, asseguda al tron, situat al bell mig de l’escenari, presidia l’acte envoltada de les seves dames d’honor i de les autoritats.

    Va ser projectat per Josep Puig i Cadafalch l’any 1908. És de bronze, fos al taller Casa Ballarín i Cia., amb la col·laboració dels escultors i modelistes Eusebi Arnau i Mascort, Alfons Juyol i Bach, i Bernat Llàcer i Viana. Aquí se n’exposa la part més treballada, el dosser. El respatller i la part frontal del seient estaven coberts per un domàs (teixit de seda). D’acord amb l’esperit romàntic dels Jocs Florals, el setial és de gust neogòtic flamíger amb pinacles alts. La decoració és una al·legoria dels Jocs Florals, presidida pel lema “Patria, Fides, Amor”, i el conjunt està coronat per la cimera reial amb el drac penat, símbol del Casal de Barcelona. Als laterals, unes belles escultures representen l’escriptura, la lectura, la música i la poesia. Malgrat el seu pes, el tron es desmuntava per a cada ocasió.

    La peça havia restat oblidada als magatzems del Palau, fins que va ser restaurada a partir de l’any 2015 i se li ha retornat el seu valor.

    Placa dedicada a Francesc Pujol

    Placa dedicada a Francesc Pujol

    Autor: desconegut

    Data: 1921

    Mesures: 15,5x17cm

    Material: Esmalt i marc d'argent

    Dedicatòria: Al mestre Francesc Pujol. La seva orquestra Associació Amics de la Música

    Num. de Registre: CAT CEDOC 1.10.001

    Reliquiari amb cabells de Jaume I

    Reliquiari amb cabells de Jaume I

    Autor: desconegut

    Data: [1921]

    Mesures: 10 cm

    Material: Argent i esmalt

    Num. de Registre: CAT CEDOC 1.10.004

    Informació complementària: Aquesta relíquia va ser oferta a l'Orfeó l'any 1921 pel soci Joan Feliu i Codina, que havia heretat del seu oncle el canonge Codina.

    Placa dedicada a l’Orfeó Català

    Placa dedicada a l’Orfeó Català

    Autor: desconegut

    Data: 1896

    Mesures: 26,5x17,5 cm

    Material: Argent, esmalt, fusta, tèxtil, cartó, plàstic

    Dedicatòria: La tertúlia catalanista al Orfeó Català.1896

    Num. de Registre:  CAT CEDOC 1.10.008

     

    Medalló. Escut amb flors

    Medalló. Escut amb flors

    Autor: desconegut

    Data: [1900-1910]

    Mesures: 7,4x5 cm

    Material: Argent i esmalt

    Dedicatòria: Al Orfeó Català. La ciutat de Reus .Visca Catalunya 

    Num. de Registre: CAT CEDOC 1.10.010

     

     

    Medalla. Centenari naixement Richard Wagner

    Medalla. Centenari naixement Richard Wagner

    Autor: desconegut

    Data: 1913

    Mesures: 2,7 cm

    Material: Coure

    Inscripció: 1913. Centenari de Ricart Wagner. Associació Wagneriana Barcelona

    Num. de Registre: CAT CEDOC 1.10.012

     

     

    Medalla guanyada per l’Orfeó Català al Concurs Internacional de Música de Niça

    Medalla guanyada per l’Orfeó Català al Concurs Internacional de Música de Niça

    Autor: Louis-Alexandre Bottée i Rives (1852-1940)

    Data: 1897

    Mesures: 5,5 cm

    Material:Argent

    Num. de Registre: 1.10.014

    Inscripció: Republique Française. Concours International de musique.1897. Nice 21 i 22 novembre

    Informació complementària: Representació guerrer amb casc alat.

     

     

     

     

    Medalla guanyada per l’Orfeó Català al Concurs Internacional de Música de Niça

    Medalla guanyada per l’Orfeó Català al Concurs Internacional de Música de Niça

    Autor: Louis-Alexandre Bottée i Rives (1852-1940)

    Data: 1897

    Mesures: 4,4 cm

    Material: Or

    Inscripció: La Musique. Concours International de musique.1897.Nice 21 i 22 novembre

    Num. de Registre: 1.10.015

    Descripció: Representació d'una dona tocant l'arpa en una cara i en l’altra senyora subjectant màscara i elements d’iconografia musical.

     

     

     

    Senyera de l’Orfeó Català

    Senyera de l’Orfeó Català

    Autor: Antoni Gallisà (disseny original)

    Data: ca.1895-1896

    Tècnica: Teixit cosit i brodat

    Mesures: 170 x 56 cm 

    Registre: CAT CEDOC 1.09.17

    Descripció: El motiu central de l’estàndard és l’escut d’armes  de Catalunya consistent en quatre pals de gules,  sobre un camp d’or i un elm (armadura ) coronat  amb una lira de tres cordes. Alguns dels components ideològics del modernisme català es troben assumits per la ideologia fundacional de l’Orfeó Català. La idea de nació catalana simbolitzada per l’escut d’armes, la referència a un mític passat medieval (en que es va originar la nació) que s’encarna amb l’armadura  i l’evocació a la música a través de la imaginativa lira, estretament vinculada a la figura mitològica de Orfeó, el nom del qual es troba l’arrel etimològica  del nom del cor.

     

    Campanes tubulars realitzades per a les celebracions del centenari del naixement de Richard Wagner el 1913

    Campanes tubulars realitzades per a les celebracions del centenari del naixement de Richard Wagner el 1913

    Autor: desconegut

    Data: 1913

    Mesures: 2,46; 2,26; 2,13; 1,96

    Material: llautó industrialitzat

    Num. Registre: CAT CEDOC 1.10.016

    Descripció: Aquestes quatre campanes tubulars van ser construïdes expressament per a la primera interpretació íntegra a Barcelona de l’obra Parsifal. La peça es va interpretar al Palau de la Música Catalana durant els Festivals Wagnerians del 1913, en col·laboració amb l’Associació Wagneriana de Barcelona.

    L’ any 1915 Antoni Gaudí va demanar aquestes campanes a l’Orfeó Català per fer una primera prova acústica o “assaig” en una de les torres del temple de la Sagrada Família. Aquestes peces, doncs, van ser el punt de partida del treball campanològic exhaustiu que Gaudí va efectuar per a l’orgue exterior del temple, consistent en un carilló de 84 campanes tubulars, i que finalment va desembocar en el disseny d’un nou model de campana propi per a la Sagrada Família.