Joan Lamote de Grignon. "La Nit de Nadal"
Amb motiu de la propera interpretació de La Nit de Nadal de Joan Lamote de Grignon el 14 de desembre, exposem la partitura de l’obra amb dedicatòria a Lluís Millet datada el 1904. Aquesta obra va ser estrenada el 26 d’octubre de 1902 al Teatre Novetats. Després d’aquesta data, se’n poden resseguir almenys dues interpretacions més amb l’Orfeó Català i a partir de 1910, ja al Palau de la Música Catalana, amb com a mínim sis interpretacions més. Així, en destaca el 24 de març de 1903 amb l’Orfeó Català, el 1910 va ser interpretada per l’Orquestra Simfònica i l’Orfeó Gracienc; més endavant, l’octubre del 1926 i el 1927, la tornen a interpretar l’Orfeó Gracienc i l’Orquestra Pau Casals, i ja no s’escoltarà fins al 1955, amb la Capilla Clásica Polifónica del F. A. D. i l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, mentre que l’any 1960 l’interpretà l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Finalment, hauran de passar vint-i-tres anys per a una nova interpretació, ja l’any 1983, en un concert homenatge a Enric Ribó, i el 1998 hi haugué la primera interpretació per part de l’Orfeó Català al mateix Palau, acompanyat de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, amb direcció de Salvador Brotons.
L’estrena d’aquesta obra de Joan Lamote per l’Orfeó Català és testimoni de la relació cordial que hi havia entre el compositor i director amb el mestre Millet i altres membres de l’entitat, com Francesc Pujol. Ho certifica una gran quantitat de correspondència de Joan Lamote amb els mestres Pujol i Millet. A través de la correspondència de Francesc Pujol entre els anys 1912 i 1933 es desgrana l’activitat de Joan Lamote com a director que fou de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i, a partir del 1914, com a director de la Banda Municipal. Entre les cartes hi ha una sèrie de missives a correu seguit on es posen d’acord sobre la programació de concerts, i els repertoris, així com la voluntat de Joan Lamote de fer conèixer alguna de les obres de Pujol amb la seva orquestra; és el cas de l’estrena de l’obra Festa que va tenir lloc al teatre El Dorado el 1922 i que després el mateix Joan Lamote portaria també en altres concerts a Madrid i al País Basc, o l’obra Pirinenques que Lamote volia incloure dins el repertori que havia de tocar la Banda a l’Exposició Internacional de Música de Frankfurt.
També queden reflectides a la correspondència les tasques de Pujol com a arxiver, encarregat de lliurar els materials d’arxiu que hauria d’utilitzar l’orquestra i també les campanes tubulars que tenia el Palau, les quals van ser sol·licitades diverses vegades per Lamote, especialment per a la interpretació de música de Wagner.
Així mateix, la seva correspondència amb Lluís Millet i Pagès és abundant del 1902 al 1935, en què van coincidir com a membres del claustre de l’Escola Municipal de Música. Joan Lamote diu a Millet: “Al deixar de perteneixer al claustre de l’Escola Municipal de Música, no per això han minvat l’afecte, consideració i bona amistat que sempre vos he portat, sinó qu’aytals sentiments envers vós, són igualment sincers, y estaré molt content de tenir ocasió de probáusho”.
En aquesta correspondència de Millet amb Lamote també sorgeixen unes paraules relacionades amb La Nit de Nadal. Concretament, deia Millet: “Sempre m’he sentit corprès per la majoria de les pàgines de la vostra Nit de Nadal, per això vareig incloir amb plaer les belles cançons de Maria i dels rossinyols en el programa del divendres”. I aquesta és la resposta de Lluís Millet a Joan Lamote, després que li agraís d’haver inclòs alguns fragments de l’obra al Concert de Sant Esteve de 1919.
Entre altres temes que abasta la correspondència, hi trobem també la convocatòria del concurs de la Festa de la Música Catalana, en el qual la Banda Municipal sufragava dos premis, i s’hi demana a més a més que Antoni Nicolau formés part del jurat, perquè com a especialista en aquest gènere en valorés les obres.
En un altre ordre de qüestions, figuren felicitacions de Lamote a Millet en relació amb diversos concerts que el primer ha sentit al Palau, com la Passió que va dirigir el 1923, o la invitació a l’Orfeó Català per participar en un concert d’homenatge a Beethoven que organitzava el Festival Beetohven a la plaça de Sant Jaume conjuntament amb altres orfeons.
A més, el Fons Lluís Millet inclou una obra de Joan Lamote dedicada al propi Millet, una cançó per a veus soles amb lletra d’Apel·les Mestres.
Són, per tant, molts els elements que ens indiquen una relació llarga i fructífera entre Joan Lamote i l’Associació Orfeó Català. Que ens conviden aprofundir en les relacions professionals entre els que programaven i impulsaven l’activitat musical barcelonina i més enllà.