COVID-19. Protocol de seguretat i mesures preventives. MÉS INFO

Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Entrevistem a en Toni Esparó, conservador- restaurador d’obra gràfica i document d’arxiu

6 de maig de 2020
Perfils

"Toni Esparó és conservador- restaurador d’obra gràfica i document d’arxiu i va realitzar els seus estudis a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Actualment,  a més de dedicar-se a la restauració de paper i obra gràfica també imparteix docència especialitzada en matèria de conservació i restauració. Actualment té el seu taller de restauració a Barcelona on treballa per donar servei a arxius, biblioteques, museus..."

1. Bon dia Toni, quants anys fa que et dediques al món de la restauració-conservació, com vas entrar en aquest món?

Bon dia, doncs vaig començar en aquest món de la conservació- i restauració l’any 2001, just acabada la carrera, per tant ara ja en fa 19 anys. Sempre he tingut inquietuds artístiques i per això vaig decidir iniciar la carrera de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. En aquells moments, experimentar amb la creació artística m’agradava, però necessitava aportar un sentit menys abstracte a la meva visió de l’art i vaig decidir iniciar l’especialitat de Restauració... i em va atrapar. Tenir la capacitat d’adquirir els coneixements necessaris per poder contribuir a preservar, conservar i restaurar tot aquell material artístic i històric que tant em fascinava, donava sentit al meu interès artístic del moment. Mica en mica, vaig anar especialitzant-me en la restauració d'obra gràfica i document d’arxiu i vaig veure que era el meu camp d’acció...i fins avui.

2. Quin paper realitzeu els restauradors al món dels arxius i biblioteques. Creieu que es valora prou  la vostra feina?

Per una banda tenim la capacitat d’assessorar-los en matèria de conservació preventiva: hi portem a terme revisions per determinar l’estat de conservació del seus fons i col·leccions, així com tasques de condicionament ,... i per altra banda, podem executar les restauracions d’aquells exemplars que es troben malmesos i que necessiten ser estabilitzats per frenar-ne el seu deterior i en casos extrems, evitar-ne la pèrdua o destrucció total.

Si mirem enrere, se’ns te una mica més en compte...però tot i que la nostra feina cada cop és més coneguda per part d’arxius, museus, biblioteques...encara   s’ha de seguir fent pedagogia, difusió i formació perquè sigui degudament valorada . Com més visible sigui la nostra professió, com més presència i veu tinguem davant decisions que afecten a la bona conservació d’aquests fons documentals, gràfics i bibliogràfics, més efectivitat, valor i reconeixement tindran les nostres actuacions.

3. A més de restaurador, imparteixes classes també sobre aquesta matèria? A on?

Imparteixo classes de conservació preventiva i equipaments d’arxiu en el Màster Oficial en arxivística i gestió de documents de  l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB  i també en l’assignatura de conservació-restauració de pergamí documental en el  Grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals de la Universitat de Barcelona.

4. Dels documents que has restaurat al CEDOC en recordes algun en especial interès, algun que t’hagi agradat en especial?

Amb ja uns quants anys treballant pel CEDOC, he pogut intervenir sobre forces obres del seu fons...de tipologies documentals ben diverses: llibres, dibuixos, gravats,...Recordo l' encàrrec de poder solucionar el deterior d’un conjunt de dibuixos-retrats realitzats per Ramon Casas...es va plantejar un projecte global per tal de posar fre a la seva degradació i millorar un sistema d' emmarcament que no contribuïa gens ni mica a la seva bona conservació...per tant, es van poder restaurar i estabilitzar les obres i amb una millora dels materials utilitzats en el muntatge, es va poder mantenir la seva condició d’obra emmarcada formant part de la decoració d' un espai singular.

5. A nivell general, amb tots els teus anys d’experiència podries dir-nos algun document  que t’hagi agradat restaurar de manera especial,  i quin t’ha costat més o t’ha resultat mes dificultós.

Recordo amb especial interès, la intervenció que vaig portar a terme a un conjunt de manuscrits i impresos tibetans (s. XVIII-XIX); la tipologia i complexitat dels seus materials constitutius: paper, tintes i pigments i els greus problemes d' estabilitat d’aquests, van suposar un hàndicap...desconeixia aquesta tipologia documental i va ser un gran repte per mi, poder plantejar un projecte d'intervenció que posés fre al seu deterior i aportés una estabilitat òptima per a la seva bona conservació...a més, la bellesa estètica de les imatges i la cal·ligrafia emprada em van fascinar...són moltes les hores que passem amb alguns documents i com que ens els mirem de tant a prop, podem arribar a gaudir gratament  de la bellesa d’un simple traç.

6. Creus que en l’actualitat hi ha una preocupació més gran per la restauració a nivell d’arxius i biblioteques? Creus que hi ha hagut una conscienciació en aquest sentit?

Cada cop més, els arxius i biblioteques, coneixen la figura del conservador- restaurador, un especialista que podrà desenvolupar les tasques necessàries per a la bona conservació de les seves col·leccions...com més assumida tinguem aquesta figura, menys problemàtiques futures s’hauran de resoldre i de major salut gaudiran els béns culturals.

Malauradament, per desconeixença o també, siguem clars, per factors econòmics, encara hi ha la idea de posar-se en contacte amb al restaurador únicament quan tenim entre les mans un document que ja està molt degradat... i sense haver-nos plantejat el perquè es troba d' aquesta manera.

Hem de ser conscients que sense una bona política de conservació, esdevindran moltes problemàtiques derivades, per una banda, dels propis factors de degradació intrínsecs de la mateixa documentació i agreujades per tot allò que pugui derivar d’una incorrecte manipulació, una climatització deficient, un mal emmagatzematge, un us reiterat i poc adequat d' aquesta documentació,...

El conservador-restaurador pot restaurar la documentació malmesa però a més a més,  ens pot donar les claus per poder gaudir de les millors condicions pel bon manteniment d’aquesta a llarg termini.

7. Hi ha alguna tipologia de documents en especial que t’agradi restaurar més que d’altres?

La veritat, no us sabria dir en quina tipologia documental em sento més còmode treballant...totes les tipologies tenen la seva part més agraïda i el seu aspecte menys positiu o de gran complexitat tècnica (aquest últim aspecte no sempre ha de tenir una vesant negativa!!)...en el fons, el que m’agrada de la nostra disciplina és, que podem treballar amb un ventall molt ampli de tipologies documentals i objectes artístics: llibres, gravats, plànols, dibuixos,...i és aquesta gran diversitat, la que contribueix a que la nostra professió sigui tant interessant i captivadora, si més no per mi!

 

8. A nivell general i segons la teva experiència, quins creus que són els principals problemes de deteriorament que presenten la majoria dels documents al cap dels anys?   

De manera molt genèrica, el percentatge més elevat d’alteracions que pateixen els documents són principalment les que anomenem mecàniques; aquelles provocades per una reiterada manipulació o fins i tot quan aquesta no s’ha  desenvolupat de la manera més adequada: estrips, fragmentacions, deformacions, trencament d’estructures en els llibres,.... Per altra banda tenim el problema de les afectacions microbiològiques; aquestes poden provocar un grau de deterior molt elevat a la documentació, arribant fins i tot, a la seva destrucció (moltes vegades són conseqüència d’insuficients mesures de control climàtic en espais d’emmagatzematge).

No ens hem d’oblidar però, dels propis materials constitutius d’aquesta documentació i per tant, de la gran quantitat d’alteracions de caràcter intrínsec que poden patir...un exemple ben clar, són les greus alteracions provocades pel deterior de les tintes ferrogàliques: unes tintes àmpliament utilitzades durant segles i molt presents en gran quantitat de tipologies documentals dels nostres fons i que el seu procés d’alteració i  corrosió, pot ocasionar greus problemes d’estabilitat i pèrdues tant dels mateixos elements sustentats com dels suports que les sustenten.

9. Ens podries donar algunes pautes molt bàsiques sobre conservació de documents? 

Sigui quina sigui la seva tipologia, les pautes més bàsiques serien per una banda portar a terme una bona manipulació (curosa i segura) ; per exemple, alhora d’extreure documents de dins una capsa, aquesta s’ha de posar en horitzontal sobre una superfície plana per facilitar-ne l’extracció (a més, la superfície ha de ser el suficientment gran perquè hi hagi l’espai suficient per realitzar-la d’una manera còmode), els sistemes de protecció per a la documentació (fundes, camises, carpetes,...)han de ser fabricats amb materials òptims per a la conservació permanent i s’han d’adaptar a les diverses dimensions de la documentació, per el moviment i manipulació, ens hauríem d’ajudar de carrets pel transport i trasllat d’obres i documents per evitar-ne possibles caigudes...Hauríem de garantir un mínim control de les condicions termohigromètriques dels espais d’emmagatzematge per conèixer-ne l’evolució del valors de temperatura i humitat i poder actuar en conseqüència...entre moltes d’altres pautes...Ah, i per acabar, m’agradaria afegir el que sempre dic als meus clients: no us oblideu d’amagar el cel·lo!!! Si s’ha produït un estrip avisa al restaurador abans de reparar-lo amb una cinta adhesiva d’aquest tipus! (les alteracions que s’originaran a curt o llarg termini seran molt més complexes de solucionar que portar a terme, en el seu moment, la pertinent actuació de restauració).

10. Quin creus que és el futur del món de la restauració de paper i obra gràfica?

L’evolució en el camp dels suports documentals ha estat en constant evolució i des de fa segles hem intentat innovar amb algun tipus de suport que ens ha semblat molt més perdurable, de fabricació més ràpida, econòmicament més factible de ser produït, amb més agilitat de transmissió de la informació o amb més capacitat  d’emmagatzematge,... ; estem a l’era digital i de la generació de recursos electrònics, estem deixant d’escriure sobre un suport físic (tot i que encara actualment, la validesa legal de molts documents recau sobre l’exemplar físic original en suport paper) i també estem expressant-nos artísticament en suports digitals....tot i així, és des d’aquesta vesant artística, que la força, el poder i el valor de l’objecte tangible (si més no pel que fa a l’obra gràfica) és tant gran, que de moment no pot ser substituït.

És molt gran el llegat documental que s’ha generat durant segles  (estem parlant de quilòmetres i quilòmetres de documentació conservada en arxius, biblioteques, museus, fons particulars...) i molta d’aquesta documentació,  o bé  està malalta i necessita ser atesa per frenar el seu deterior o bé necessita unes atencions per continuar gaudint d’un bon estat de conservació. Tot i així, i com a conseqüència d’aquest elevat volum de documentació,  cada cop més, tenim una necessitat imperant de projectar propostes que plantegin intervencions de caràcter més conservatiu i poder reservar els processos integrals de restauració per aquella documentació que realment ho necessiti o posseeixi un valor singular. El futur és conservar el passat...i sense passat no hi ha futur.