Renart i Garcia, Joaquim. Barcelona (1879-1961). Dibuixant, pintor, gravador, decorador, col·leccionista i escriptor

Tot i practicar la pintura, es va dedicar més intensament als treballs del taller familiar: decoració, retaules, marcs, etc., i el 1903 va ser un dels fundadors del FAD (Foment de les Arts Decoratives).

Renart va ser director artístic i crític d’art de la revista «Catalunya Artística» (1904), en la qual es va palesar la seva tendència temporal cap al Modernisme, estil en què va concebre una notable sèrie d’exlibris, tot convertint-se en un dels noms principals de l’exlibrisme modernista català. Va il·lustrar alguns llibres, però la seva obra de dibuixant més permanent va ser la que va fer per a si mateix, en una mena de diari gràfic que va iniciar el 1910 en què reflectia no només aspectes de la vida familiar, sinó també de la cultural i ciutadana. Anys després, el 1918, aquest diari ja va adquirir caràcter literari i el va continuar fins a la mort. Un part d’aquests dibuixos, relacionats amb l’activitat de l’Orfeó Català, es conserven en aquesta institució; són un total de 124 obres que documenten l’activitat del Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català. Cal tenir present que Renart va ser president de l’entitat entre els anys 1939 i 1950.