Tresors del Palau

Per la nostra música

Un moment cabdal de la història de la música catalana cal cercar-lo en el fons de manuscrits autògrafs de Pep Ventura, ric en partitures de sardanes. Gràcies a les campanyes per recollir testimonis vius de la música popular catalana, es publiquen cançoners o es fan edicions musicals destinades als més joves.

Pel nostre ideal de Lluís Millet

Pel nostre ideal (Barcelona: Joaquim Horta 1917) és un recull d’escrits de Lluís Millet, prologat per Joan Llongueras, que inclou articles, parlaments, estudis sobre músics catalans, notes bibliogràfiques i altres temes, la majoria dels quals ja publicats anteriorment –a la Revista Musical Catalana o en altres publicacions o diaris−, que, amb un distingit estil literari, florit i entusiasta, fa conèixer el clima estètic i sentimental d’una època de la música catalana des de l’òptica i les conviccions del seu autor. Entre moltes altres coses, cal destacar com a molt significatives la polèmica amb Eugeni d’Ors (La Veu de Catalunya, 1907) sobre Grieg i el sentiment de nostàlgia, una carta oberta a Amadeu Vives (La Renaixença, 19 de maig de 1897), o un extens estudi crític sobre La Celestina de Felip Pedrell (Revista Musical Catalana).

Aquest exemplar és el número dos d’un tiratge de dos volums amb enquadernació de luxe: amb pell marró, llom arrodonit amb nervis ressaltats i tapes que porten una sòbria decoració en filet sec. De talls brunyits, les contratapes i la guarda són amb teixit de motius geomètrics i vegetals, emmarcat amb una orla de ferros florals daurats.

Lluís Millet. Pel nostre ideal: recull d’escrits. Barcelona: s.n., 1917. 411 p. (27 x 21 cm)