Lluís Millet i Pagès. Una vida i els seus anhels

LLuis Millet

Dates: novembre 2015-febrer 2016
Ubicació: Foyer del Palau
Comissària: Marta Grassot
Texts: Lluís Millet i Loras i Marta Grassot
Suport Documental: Helena Escobar

Lluís Millet i Pagès (1867-1941) va néixer a la vila del Masnou el 18 d’abril de 1867. Tot i que la seva família volia que estudiés comerç, l’interès cada vegada més evident que sentia el jove Millet vers el món musical va fer que aquesta vocació anés prenent cada vegada més terreny per davant del que haurien volgut els pares. Començà els primers estudis musicals al Liceu el 1880 i tres anys després completà la formació amb Felip Pedrell. Al mateix temps Lluís Millet també treballava venent partitures a la botiga de Can Guàrdia, on va començar a conèixer músics com Carles G. Vidiella, Isaac Albéniz, Francesc Alió i el mateix Amadeu Vives.

Els contactes musicals que va tenir i l’ambient musical que va viure a la Barcelona de finals del segle XIX, el portaren a fer tangible i a modelar els seus ideals, uns ideals fets realitat a costa d’esforç, entusiasme, dedicació i molt de treball, tot acompanyat del seu carisma tan singular que li serví d’instrument per fer creïble tot allò que volia construir. És així com Lluís Millet i Pagès va crear l’Orfeó Català, el cor que seria el mirall del seu pensament, i que li serviria d’eina per reflectir la profunda espiritualitat i catalanitat que volia transmetre per mitjà de la música. Val a dir que el naixement de l’Orfeó és fruit de la tensió espiritual generada per la Renaixença –que despertà la consciència de la necessitat d’un art nacional català–, juntament amb el ferment renovador del Modernisme. Per això va promoure la recerca i l’harmonització de la cançó popular, la recuperació del patrimoni musical del passat i impulsà una escola autòctona de compositors corals, alhora que va donar a conèixer a Catalunya les grans obres universals del repertori coral-orquestral.

Amb aquest esperit intensament apassionat per la música, l’Orfeó Català esdevingué l’instrument principal per fer de la música la missatgera dels seus anhels més profunds, uns ideals que després de la seva mort, l’any 1941, tingueren continuïtat amb el lideratge de Francesc Pujol (1878-1945) i del seu fill Lluís Maria Millet (1946-1990).